Mobilitat a Barcelona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Civilitzar el patinet elèctric
La mobilitat no és matèria fàcil d’abordar i impossible que doni resultats desitjables si l’única política aplicable és la de posar impediments als vehicles de quatre rodes
La situació del trànsit a la ciutat de Barcelona i les seves connexions d’entrada i sortida als municipis que formen l’àrea metropolitana s’està convertint en un infern de temps, contaminació, dificultats i risc. És evident que es va aprofitar la disminució del trànsit durant el confinament a causa de la pandèmia per experimentar amb el que es va denominar ‘experiments tàctics’ no sempre amb criteri raonable pretenent dificultar els espais de circulació en la creença que posar-hi obstacles aconseguiria reduir l’ús del vehicle privat a favor del transport públic. Ha resultat que amb la tornada a la normalitat vivim un col·lapse més gran que quan la ciutat no estava sembrada de tants impediments i al contrari ha disminuït la utilització dels serveis de transport públic en contra del que l’invent va fer suposar.
A Barcelona el desplegament dels vehicles de mobilitat personal (VMP) ha crescut de forma espectacular des de la pandèmia, en especial el patinet elèctric. Segons l’enquesta de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), malgrat que el patinet elèctric representa només el 0,85% dels desplaçaments per la ciutat el seu creixement supera els altres mitjans de transport, ja que el 2020 va créixer un 17,6% respecte al 2019. Aquest increment segueix i planteja la urgència d’abordar els aspectes bàsics de la normativa per al seu ús, totalment desconeguts o oblidats pels usuaris.
Segons l’enquesta, un 37% dels usuaris reconeixen que se salten els semàfors a les calçades per les quals poden pedalar i un 43% admet que opta per circular per la vorera amb el patinet en marxa quan no hi ha carril bici. Respecte a la velocitat, un 94% admet que no respecten els 10 quilòmetres per hora circulant pel carril bici en vorera si bé un 97% admet que no sobrepassa els 25 km de límit en carril bici per la calçada. El 83% dels usuaris de patinet expliquen que abans es desplaçaven en transport públic, un 40%; a peu, un 24%, i amb bicicleta, un 19%. Argumenten que han canviat d’hàbit a causa que és més ràpid, estalvien diners i és més còmode i agradable.
Entretots
D’això es desprèn la urgència de prohibir circular per la vorera hi hagi o no carril bici; exigir l’ús de casc i senyalització lluminosa de patinet i usuari; indicar per on poden o no circular; coneixement de la normativa bàsica obligatòria; registre de tots els vehicles de mobilitat personal, i assegurança de responsabilitat civil obligatòria. Alguns d’aquests aspectes els demana també el RACC (revista número 511/octubre 2021). No hi ha un altre camí per reduir la sinistralitat d’usuaris de patinet, vianants i altres conductors de vehicles. També per evitar la col·lisió de drets entre els qui opten per aquest model de desplaçament i els qui desitgen passejar per les voreres sense que els esquivin o havent d’esquivar vehicles rodadors amb perill per a uns i d’altres.
La mobilitat no és matèria fàcil d’abordar i impossible que doni resultats desitjables si l’única política aplicable és la de posar impediments als vehicles de quatre rodes. S’hauran de fer més coses si es vol afavorir el transport públic, pacificar el trànsit i treballar en favor de la descarbonització i la sostenibilitat del medi ambient. Seguirem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
