Turbulències populars Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Casado i la glòria efímera
El PP transmet una imatge molt allunyada de la d’un partit unit i fort com va proclamar el seu líder fa menys de set setmanes
«Aquí seguim, amb el partit unit com una pinya i fort com una roca». Així va definir Pablo Casado la situació del PP el passat 3 d’octubre en la clausura de la convenció de la seva formació política, la que li va servir, pel que sembla, per reforçar el seu lideratge i mostrar la unanimitat entorn de la seva persona. Ha passat poc més de mes i mig des d’aquell pronunciament i el PP sembla més una olla de grills que un partit amb un discurs unívoc i agrupat sense fissures entorn del seu líder.
No en tenia prou Casado amb la guerra oberta amb Isabel Díaz Ayuso, la que ha llançat per impedir que la lideressa madrilenya reforci el seu poder, acumulant la presidència de la comunitat autònoma i l’orgànica –com la resta dels seus col·legues autonòmics, per cert– i ha aparegut, resolta a l’escenari, Cayetana Álvarez de Toledo amb el seu demolidor llibre, en el qual revela vergonyes internes i dedica desacomplexats qualificatius als seus companys de partit. Començant pel mateix president del PP, a qui titlla de líder «arlequí». Així que dirigents i diputats populars estan que treuen foc pels queixals amb l’exportaveu parlamentària i Casado meditant què fer, a més de convidar-la a anar-se’n, això sí, per persona interposada.
Notícies relacionadesCoincideix, a més, que Ayuso ha sortit en defensa d’Álvarez de Toledo i viceversa, perquè no hi ha res que uneixi més que sentir-se atacades pels poderosos comandaments testosterònics, una descripció que la diputada per Barcelona ha dedicat al secretari general del partit, Teodoro García Egea, a qui la presidenta madrilenya té bloquejat al seu WhatsApp. ¿Les veuran també a elles a Génova com a participants en un aquelarre (és a dir, com a bruixes) o això els ho dediquen només a les dones de l’esquerra?
Assetjat per l’extrema dreta de Vox, que lluny de flaquejar es consolida, i embolicat en baralles internes, el PP transmet una imatge molt allunyada de la d’un partit unit i fort com va proclamar el seu líder fa menys de set setmanes. Es veu, una vegada més, que la glòria és efímera, tot i que encara falta temps per esbrinar-ho electoralment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
