Benvolguts veïns: sou escòria

Abans que res comencen donant les gràcies per la col·laboració i implicació durant la recollida de firmes arran de l’ocupació al carrer Tal, ara ja lliure. En només 3 setmanes, unes 200 signatures! Encomiable.

Més endavant detallen la seva trobada amb membres de la regidoria i dels cossos i forces de seguretat del districte per exposar-los les seves queixes: ocupacions de locals i de pisos “buits” (em fascina l’ús que fan de les cometes. Si no estan plens estan buits, posis com t’hi posis), manca de neteja, degradació, etcètera. Pel relat que en fan sembla que visquin a un abocador on la disciplina olímpica és la lluita amb navalles, però fa dos anys que hi visc i sé que el barri és un pessebre.

Admeten que sí que han notat augment de patrulla policial al barri, però troben que decau durant els vespres i les nits, temps on normalment es produeixen “els intents d’ocupacions, els crits i les reunions al carrer”. Fins quan tolerarem aquesta barbàrie? REUNIONS AL CARRER! Que torni la pandèmia, per favor!

A continuació trobem les queixes que volen presentar a la regidoria. Una, per exemple, és el desnonament frustrat d’un local ocupat al meu carrer. Consideraven que la comitiva enviada va ser insuficient. Una família amb dos nens i un nadó, hi havia. També es lamentaven del fet que els nens d’un altre carrer, per evitar el seu propi desnonament, havien llençat pedres contra una escola causant danys materials. La violència que suposa que hi hagi menors exposats a aquesta situació no els sembla prou rellevant com per esmentar-ho al seu escrit dels collons, entenc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El text etern segueix: insten a que els propietaris de locals i pisos buits… els dotin d’alarmes i portes de seguretat per evitar que la gent hi entri. No a que els omplin, no. Que no hi pugui entrar ningú. Conclouen demanant “col·laboració, empatia i solidaritat” cap als veïns dels carrers amb ocupacions. Només cap als que paguen lloguer, entenc. La resta ja es poden ben morir. El final és per emmarcar: “Si entre tots ens ajudem, ja que les administracions no ho fan, aconseguirem recuperar el barri que teníem abans de tot això.”

El barri que teníem abans de tot això ja era ple de la pitjor gent: la que demana desnonaments en comptes d’alternatives per a qui les necessita. Al cap d’uns dies, tornant cap a casa, vaig llegir a Instagram: “Desnonament executat aquest matí al barri de Cassoles. Segons informen des del sindicat d’habitatge, la família es trobava en un període de 20 dies per anar a jutjats. No obstant, els Mossos han deixat la família amb 3 menors sense alternativa habitacional.” Van buidar el local i el van tapiar el mateix dia. Ara a més hi han afegit una reixa. Benvolguts veïns: podeu estar contents. Ara no hi entrarà mai ningú. Esteu salvats.