Reforma laboral ‘ma non tropo’

L’escull de la temporalitat és probable que se superi. Aquesta és una reclamació de Brussel·les que incumbeix tant al Govern com als sindicats i la patronal. A més de la limitació en funció de la mida de l’empresa, en comptes d’un límit general com s’havia plantejat inicialment, la creació d’un contracte amb un màxim de tres mesos suposa una picada d’ullet a la CEOE d’Antonio Garamendi.

Perquè la reforma pugui «vendre's» han de participar-hi sindicats i patronal. I això suposarà rebaixar postulats d’una banda i augmentar-los de l’altra per aconseguir acords. No seria estrany que la reforma, finalment, vagi a més d’un paquet amb acords tripartits per a determinades matèries i bipartits en d’altres.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En tot cas, és com quadrar el cercle. Al líder de CCOO, Unai Sordo, i al d’UGT, Josep Maria Álvarez, els pot semblar una reforma tímida i als patrons, excessiva. La virtut és al mig. I aquest és el repte del Govern, que, al seu torn, té dues ànimes: la de la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, i la de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

I en el rerefons, el desemborsament de fons ‘Next Generation’, dels qual tots són conscients. Potser per això ningú ha donat un cop de porta i segueix el diàleg social en aquest àmbit, a diferència del que ha passat amb les pensions i el salari mínim. El més segur és que imperi el seny (val més) i que la partitura definitiva d’aquesta obra musical porti un segell de moderació (s’ha desterrat del discurs el verb «derogar») que permeti a tots vendre el producte al seu auditori. I que sigui una reforma laboral ‘ma non tropo’. Traduït: reforma laboral, però sense passar-se