Xarxes socials Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La salut mental està de moda

Es banalitza d’una manera perversa un problema gravíssim que tenim com a societat

1
Es llegeix en minuts
La salut mental està de moda

Si mireu els perfils a les xarxes socials de persones anomenades ‘influencers’ i de molta gent famosa podreu comprovar que la salut mental s’ha convertit en un dels temes estrella. Vagi per davant que no seré jo qui defenestri algú per utilitzar el seu altaveu per emetre un missatge conscienciador, però sí que em sorgeixen algunes preguntes: ¿crea una consciència real emetre aquests missatges en una xarxa social que, precisament, és un generador d’ansietat constant? ¿És útil que, a més, emetin aquests missatges persones que amb les seves publicacions produeixen frustració al seu públic –no dic que ho facin expressament– perquè no es poden permetre absolutament res del que publiciten i exposen diàriament? ¿I és útil que els que no ens podem permetre res del que exposen compartim i aplaudim aquesta mena de missatges com si la publicació l’hagués fet una persona qualsevol? Jo diria que no.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

No crec que l’ansietat, els trastorns o les crisis d’una persona amb propietats immobiliàries, que porta posats complements, sabates i roba que valen com sis mesos del meu lloguer o, en definitiva, que té unes condicions materials molt favorables, sigui la mateixa que la de la meva veïna precària o el meu veí desnonat. És més, crec que posar-ho al mateix sac és banalitzar d’una manera perversa un problema gravíssim que tenim com a societat. La frase que diu que els diners no ho solucionen tot se la va inventar algú que en tenia, perquè amb diners sí que podem solucionar coses o, com a mínim, millorar-les.

Sí, la salut mental està de moda, però parlar de les condicions materials de la població no, i aquí crec que és on està el drama de la situació actual. Més inversió en sanitat, polítiques de vivenda i educació públiques, més aportacions dels que tenen més per als que tenen menys i no es poden permetre anar a teràpia o pagar tractaments i més sentit de la interdependència, entre altres coses, crec que ajudarien molt més que aplaudir publicacions efímeres i buides de consciència... Però plenes de postureig.