Visca la justícia privada

- No diguis tonteries.

- És inacceptable això del Constitucional i el fatxa maquinador del PP. És impensable que el Consell General del Poder Judicial no es renovi per pur politiqueig. En la privada seria un vist i no vist.

-Jo em fio més de la justícia pública, tu. Sempre s’ha dit que tots som iguals davant la llei. A més, els jutges de la privada serien poc objectius amb els que no fossin de les mútues. Vaja, que cap país té justícia privada.

- Però existeixen els arbitratges. Es poden pronunciar en litigis civils i comercials tant un particular com les Cambres de Comerç i advocats. En el procés ‘Estats Units contra Microsoft’, l’Estat va contractar el millor bufet privat. En canvi, aquí en el judici del procés la fiscalia va dir que s’havia publicat la Declaració d’Independència en el Diari Oficial de la Generalitat. Fals. 

-Insisteixo, això teu són fabulacions. Jo crec en la justícia pública. ¿D’on traureu els jutges ordinaris? No ho vull ni pensar... Tots fent justícia per als rics. Com t’he dit, no crec que els jutges privats fossin equànimes ni objectius.

-En la pública tampoc és que siguin l’objectivitat judicial personificada, amic. Mira tu això de Dolores Vázquez en el cas de Rocío Wanninkhof. Mira allò de l’holandès Van de Dussen, que ha passat 12 anys de presó per dos delictes d’abusos sexuals que no va cometre...i així una llarga llista.

- Deixa’t de deixadeses. La justícia pública s’ha enfrontat a la corrupció política, la trama Gürtel, Urdangarin, Rato, els Pujol, Mario Conde, Fabra, Bárcenas, Correa, Villarejo, els ero, Jaume Matas…

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

- Sí, però cal pronunciar-se, sobretot quan la sentència arriba després d’un llarguíssim procés. S’ha d’evitar el calvari de tants anys de paperassa, anades i vingudes, esforç, recursos, temps i ganes. Per cert, ¿i allò de Joan Carles?

- Això ni pública ni privada, noi.