Contra el terror sexual, dret a viure en llibertat

En té prou la por que el sistema ens inocula, ben endins, en les creences, en les tradicions i en l’educació rebuda. Prou a ser agents passives que des de l’acció individual estem en constant alerta per evitar ser les atacades. Prou que la responsabilitat de les violències que exerceixen els homes sigui nostra. Tenim dret a exercir la nostra llibertat, a moure’ns, a vestir, a disfrutar, a fer i desfer. I tenim dret que se’ns respectin aquests drets. I les institucions tenim l’obligació de garantir-los, en l’espai privat i en el públic.

Comptabilitzem 1.558 delictes sexuals els primers nou mesos d’aquest 2021, una xifra inacceptable que posa de manifest les conseqüències d’un sistema injust i desigual. Volem erradicar les violències sexuals estructurals que patim, però també els mecanismes que les sustenten i que enforteixen i fan perviure el sistema patriarcal. I per fer-ho, fan falta mesures profundes, que sacsegin i trenquin engranatges atàvics que, com tot poder, han trobat la manera de protegir-se per sobreviure. En aquest sentit, des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes hem començat a activar estratègies que puguin fer trontollar els fonaments d’aquest model patriarcal.

Estem desenvolupant un model d’abordatge de les violències sexuals que, a més d’activar mesures per atendre de manera integral les dones, evita revictimitzacions i aborda la violència institucional; posa el focus en la prevenció i sensibilització dels homes i la societat en el seu conjunt des d’una perspectiva feminista. Canviar els imaginaris sexistes dels delictes sexuals, i trencar amb prejudicis i estereotips vinculats als drets sexuals i reproductius de les dones, és una de les nostres prioritats. En aquest marc, l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius és un pilar clau per garantir aquests drets en tota la població, en especial atenció a dones, nenes i persones trans.

En aquesta tasca de prevenció i sensibilització no podem oblidar el paper clau que tenen els mitjans de comunicació. La cobertura mediàtica morbosa, estereotipada i sense context dels delictes sexuals ha contribuït a enfortir mecanismes patriarcals com el del terror sexual. Els mitjans són agents claus per transformar imaginaris sexistes que deixin de culpabilitzar i revictimitzar les dones que pateixen violències. Fa falta la implicació de tothom. 

Notícies relacionades

El plàtan més car del món

Cas Ábalos: ¿tsunami Aldama?

Sabem que violències sexuals n’hi haurà mentre es mantingui el sistema de poder dels homes per sobre la resta, mentre els cossos de les dones siguin un espai d’ocupació i dominació. I mentre acabem amb aquest sistema, activant mesures i estratègies que garanteixin els nostres drets, hem de potenciar l’empoderament de totes per ser agents actives amb el dret a exercir la nostra llibertat. 

S’ha acabat vigilar, s’ha acabat tenir por. S’ha d’acabar de pensar que són fets aïllats i entendre com s’articula el control social sobre les nostres vides. Desactivem el mecanisme patriarcal del terror sexual i de manera transversal en tota la societat, i amb l’impuls de la Conselleria, sensibilitzem, acompanyem, eduquem, actuem, responsabilitzem i executem mesures de resposta, intervenció i reparació per aconseguir una societat que ens garanteixi a totes viure segures i amb llibertat. Aquest any tornarem a omplir els carrers el 25 de novembre i tots els dies de l’any perquè el dret a disfrutar de la vida en llibertat és irrenunciable.