El silenci del denunciant, per Salvador Viada

 I aquest silenci pot ser més cruel que qualsevol actuació de la jerarquia.    

S’ha fet ressò aquest diari en els últims dies d’un assumpte molt greu, des del meu punt de vista, que afecta la cúpula de la Fiscalia General de l’Estat, a l’advertir-se les maniobres realitzades per la Fiscal General per col·locar un fiscal en una situació impossible en el moment en què havia de decidir-se en el Consell Fiscal el seu nomenament per a una plaça a la Fiscalia Anticorrupció.    

 El Consell Fiscal és un òrgan de la Fiscalia format per 12 membres, presidit per la Fiscal General i a què pertanyen vocals elegits pels mateixos fiscals en eleccions que se celebren cada quatre anys.  Doncs bé, la situació impossible en què es va col·locar aquest fiscal va consistir a tenir unes diligències penals obertes contra ell a la Fiscalia (per la seva naturalesa, reservades, però àmpliament ventilades en els mitjans) en la data en què es decidia el nomenament.  

 El fiscal es diu Ignacio Stampa, i des de feia quatre anys tenia assignat el cas Tàndem-Villarejo, dins del qual s’inclouen actuacions de corrupció que afecten partits polítics, alts càrrecs policials i persones de la màxima rellevància en el món empresarial.     

 

Sense cap suport

 Stampa va arribar a aquell dia, 27 d’octubre del 2020, com a investigat per la Fiscalia, quan es decidia la seva sort professional, i lògicament no va trobar suport de cap vocal, ni conservador ni progressista, de manera que no va guanyar la plaça i va ser obligat a abandonar el cas que havia dirigit.  

 ¿Qui pot recolzar per a un lloc en la Fiscalia algú que és investigat per la comissió de delictes per la mateixa Fiscalia i que airegen diàriament els mitjans de comunicació?   

 Aquesta va ser la jugada.  Stampa no tenia dret a ser elegit, però sí que la seva candidatura fos analitzada en igualtat a la de la resta dels candidats.  I això no va ocórrer perquè va ser el número 2 de la Fiscal General, Álvaro García, qui amb la seva firma va rebutjar la sol·licitud d’arxivament que proposava l’instructor d’aquestes diligències penals, obertes per la possible comissió d’un delicte de revelació de secrets prolongant la seva estigmatització d’investigat   

 La primera vegada, a primers d’octubre del 2020, «va suggerir» a l’instructor la pràctica de més diligències.  Una vegada que l’instructor va practicar aquestes diligències «suggerides», i va insistir en una nova proposta d’arxivament, el 23 d’octubre, García va reclamar l’expedient i el va estudiar durant diverses setmanes, abans de «suggerir» noves diligències.  

 Mentrestant, Stampa havia perdut, el 27 d’octubre, la seva plaça, i les seves reclamacions judicials es contesten amb noves actuacions contra ell per part de la Fiscalia, buscant un altre tipus de silenci, el seu.  

 Les diligències penals es van arxivar mesos després. 

 El Consell Fiscal té aquest dimecres responsabilitat en intentar aclarir l’ocorregut, davant el discurs infantil i exculpatori de la Fiscal General, segons la qual tot és «inadmissible i difamatori», i és el Consell Fiscal a qui s’ataca. 

Notícies relacionades

La caixa negra de la FGE, una investigació d’Ernesto Ekaizer

Delgado no informarà el Consell Fiscal de la seva actuació en el cas Stampa perquè és matèria «reservada»

 No és cert.  Ni és difamatori (les dades són certes), ni el Consell Fiscal ha sigut atacat.  El Consell Fiscal va actuar com creia que havia d’actuar amb la informació que tenia.   

 Però se li va ocultar informació molt rellevant per prendre la seva decisió. Ara pot exigir les dades per conèixer la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.