L’ampolla de Presidentorra

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

23 de novembre del 2021. 09:30

0 Comentaris

ACN / GERARD VILÀ

Presidentorra ha arribat al cim de la seva existència, allò a què estava predestinat. Fa una setmana va ser nomenat confrare d’honor de la Ratafia, cosa que fa que la seva vida finalment hagi adquirit sentit. Presidir la Generalitat era només un pas que estava obligat a fer –a desgana– abans d’arribar al càrrec que mereix, que no és cap més que el de cantar, allà on vagi, les excel·lències d’un licor d’herbes, més val tard que mai. Ho dic sense cap demèrit cap als honrats productors de ratafia, al contrari: en altres llocs no serà així, però a Catalunya no hi ha cap dubte que passar de presidir el governet a ser l’ambaixador d’un licor és un pas endavant gegant. El mateix Pere Aragonès presideix el governet només com un esglaó cap a cotes més altes i més apropiades per al seu talent, qui ho sap, ja que per edat no pot consumir alcohol, potser arriba a ser nomenat consumidor preferent de galetes maria, tot un honor en comparació amb el seu càrrec actual. Li ha costat tota una vida, però a la fi ha abraçat el seu destí i, de passada, una ampolla. Una vegada Presidentorra ha arribat al màxim que li permeten les seves capacitats –més les digestives que les intel·lectuals– veu obrir-se davant seu el buit. ¿Què fer amb el que li quedi de vida, quan és sabedor que no podrà arribar més amunt, quan és conscient que enaltir els mèrits d’un licor suposa, en el seu cas, haver tocat sostre? No són pocs els homes que cauen en la depressió quan veuen que ja res els motiva, pitjor encara, n’hi ha que en aquesta situació cauen en el vici de la beguda, un perill que sotja especialment Presidentorra a causa de la naturalesa de la seva nova activitat. Vulgui Déu que, si decideix ofegar en alcohol aquest buit existencial, faci honor al seu càrrec i sigui a base de ratafia. Davant l’evident absència de capacitat intel·lectual a Presidentorra, els responsables de la ratafia de Santa Coloma de Farners han tingut en compte altres mèrits per nomenar-lo confrare. Van ser els únics de Catalunya que no es van enganyar i van comprendre des del principi a què es referia aquest home quan anunciava pomposament que mai es rendiria, que persistiria fins al final: a no deixar anar l’ampolla de ratafia fins a buidar-la del tot. I res més.