Mercat ric, mercat pobre

Així és fàcil portar una dieta equilibrada. Molts d’aquests productes no es troben en mercats més modestos. És la bretxa alimentària. A Barcelona, les desigualtats també existeixen en l’àmbit de l’alimentació. Això ja era una realitat, però ara un Informe de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona hi posa dades. Diu que l’accés a l’oferta saludable no és igual en funció de la zona on es viu. Per exemple, Torre Baró, a Nou Barris, el districte amb la renda més baixa de la ciutat, està considerat un desert alimentari. És a dir, que segons els paràmetres de l’estudi, els veïns no poden accedir a l’oferta comercial de fruites i verdures fresques perquè no tenen botigues prou a prop o perquè no s’ho poden permetre. Una situació similar a la que van viure fa un parell d’anys els veïns de la zona nord de Ciutat Meridiana, també a Nou Barris. Es van quedar sense l’únic mercat que tenien a prop, el Mercat de Núria, que va tancar perquè els venedors es van jubilar o se’n van anar a llocs amb més marge de benefici. Els veïns es van veure obligats a anar a comprar la fruita i verdura en bus o amb cotxe fins que un jove veí de Montcada es va animar a obrir un supermercat amb productes frescos. Un comerç que ha solucionat la vida als habitants d’un lloc amb molts problemes d’accessibilitat. 

I tot suma. No és el mateix poder menjar verdura cada dia, que prendre caldo d’un tetrabric escalfat al microones i no és el mateix dinar una hamburguesa de carn ecològica un dia a la setmana que dinar cada dia una hamburguesa ‘take away’ al metro o al carrer, enmig de la jornada laboral.

I no és el mateix seguir una dieta baixa en sal, tal com t’ha recomanat el metge, si pots anar a comprar i cuinar que haver de menjar el que et donen als menjadors socials. Això ho saben molt bé les professionals sanitàries que treballen als CAPs de les zones més vulnerables de la ciutat. Alguns pacients no poden seguir les pautes que els donen. No trien ells el menjar, els hi trien. I la salut se’n ressenteix. Potser val la pena pensar en això aquests dies del Gran Recapte organitzat pel Banc dels Aliments. No es tracta només de la quantitat, sinó de la qualitat.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

L’informe sobre alimentació sostenible reitera que menjar malament perjudica la salut i diu que les persones que tenen a prop punts de venda de productes no saludables tenen més risc de tenir malalties associades amb l’obesitat. Tot conflueix en el mateix punt, la pobresa i les desigualtats. El codi postal determina la salut i l’esperança de vida. Els veïns de Ciutat Vella viuen menys que els de Pedralbes.

Ser pobre no porta res de bo: es menja pitjor –els productes ecològics i frescos són més cars–, es passa més fred i més calor, tens menys possibilitats de fer exercici, hi ha més risc d’emmalaltir i també contamines més. La lluita contra l’emergència climàtica és més difícil quan es viu amb pocs recursos. Es poden escollir menys alternatives a la carn, es generaran més residus de plàstic i envasos, probablement es reciclarà pitjor perquè no es té prou espai ni temps per baixar les escombraries quan toqui amb el sistema «porta a porta». I, probablement, el vehicle amb què et mous sigui més antic i provoqui més emissions. És complicat ser responsable amb el medi ambient i la salut pública quan tot et va a la contra. Quan el més necessari no està resolt. Ser un bon ciutadà cada vegada suposa ser més responsable, tenir més implicació i més compromís. I això no se li pot demanar a tothom per igual. Hi ha risc de culpabilitzar els que pitjor el tenen. Barcelona és ara la Capital Mundial de l’Alimentació sostenible, el repte no és només explicar en què consisteix una dieta equilibrada, sinó aconseguir que tothom hi pugui accedir.