Calen biblioteques escolars

Al mateix programa, es parlava de com era d’important que tothom sortís de l’escola amb un cert nivell d’habilitat lectora, igual que se n'ha de sortir sabent multiplicar, per exemple. També s'explicava com les biblioteques escolars estan, en molt casos, abandonades directament: la mateixa Baena donava dades de biblioteques portades ara per pares i mares voluntàries per falta de personal qualificat de la mateixa escola, i això quan no havien acabat tancant.

Darrerament, quan es parla de biblioteques escolars passen dues coses: una, que el to sol ser sempre de queixa agònica; i dues, no es diu res que ningú no sàpiga ja. Que no es neix sabent llegir i que llegir no és simplement conèixer com lliguen les lletres per acabar formant frases que signifiquen coses, ¿qui no ho sap això? Que hi ha diferents nivells de lectura i calen certes eines que proporcionin l'habilitat d'entendre i de gaudir textos més complicats ho sap tothom des del moment que entra en una llibreria i demana un llibre per a un infant de vuit anys, no de set ni de nou: de vuit. ¿Qui ens proporciona aquestes eines, doncs?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No tothom llegeix a casa i, encara que sí que ho féssim, no hi arribaríem a tot o, potser, no tindríem temps per estar pel que llegeixen els fills o, potser, no tindríem nosaltres mateixos les eines per entendre segons quines lectures...

Calen biblioteques escolars. I les bibliotecàries, per descomptat. Regalar-li a un infant un llibre quan fa sis o deu o quinze, tant s'hi val, si abans i després no s’ha fet amb ell una feina lectora constant i especialitzada, entra en la categoria d’escarafalls que Baena explicava a ‘Ciutat Maragda’: no serveix per a res.