Homenatge a un gran xef del país

El llegat de Santi Santamaria va molt més enllà de l’empremta professional d’un xef talentós, l’acompanyava una capacitat de treball fora del comú, també practicava l’escriptura, l’art pictòric i la lectura. Vaig conèixer el personatge als inicis de la seva carrera professional, molt abans de sentir jo mateixa la força que empeny els emprenedors a crear un restaurant propi.

Santi Santamaria era un home amb una apassionada desmesura envers la gastronomia, capaç de crear una aura personal, delicada i gurmet a l’antiga masia familiar, espai que ocupava el restaurant Can Fabes. Estic segura que les parets de la casa i la muntanya del Montseny les sentia a diari com una renovada energia, que es traduïen en coratge i inspiració.

Santi Santamaria, com un bon nombre de xefs amb nom propi en la gastronomia del món, ha comptat amb la incondicional complicitat de la seva esposa, l'Àngels Serra. Ella es va sumar en cos i ànima a dedicar el millor de la seva vida a Can Fabes. Va conciliar «l’inconciliable», tirar endavant una jove família amb dos fills i la cura dels avis paterns. Ella va ser, fins a l’últim dia del restaurant, la cara amable que rebia i conduïa la sala. L’Àngels va seguir i acompanyar a totes les taules del món que el xef volia descobrir. Que ningú es pensi que al Santi només li interessaven les taules guardonades amb estrelles Michelin, també es coneixia una llarga llista d’establiments tradicionals, i no només del nostre país.

El treball gastronòmic de Can Fabes, des del municipi de Sant Celoni, va motivar molts restaurants de casa nostra a practicar una estètica de qualitat en el parament de la taula, també en una acurada posada en escena, i en uns equips de sala i cuina molt professionals. Va inspirar també a invertir en unes instal·lacions d’equipament culinari, boniques i modernes, obertes i visitables, i a oferir al públic un celler ben proveït amb vins del món. Va ser molt creatiu en unes cartes ben editades i artístiques, i en una oferta culinària inspirada en la cultura catalana i francesa, capaç de reconvertir-ho en un discurs del Montseny i la Mediterrània que va exportar a Madrid i Singapur. Va posar en valor bolets que el mercat considerava no eren comercials, també peixos poc utilitzats a la gastronomia i el mateix va fer amb vegetals silvestres o de cultiu. A la seva carta hi compartien atractiu originalitats temporals i boscanes amb els més grans i preuats productes gurmet.

A la dècada dels 80, la restauració del nostre país va engegar un camí molt notable que ens ha presentat al món, Santi Santamaria va ser un dels estels que ens va marcar un camí professional que no ha parat d’evolucionar i trobar noves fórmules de negoci, ara mateix que el món continua patint els estralls de la terrible pandèmia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Va ser el Santi Santamaria el dinamitzador d’una polèmica que va fer córrer rius de tinta, i no només al nostre país. La història de la humanitat és plena de personatges polèmics d’altres camps artístics, músics, pintors, escultors, arquitectes, uns enfrontaments públics que han defensat amb passió ètiques personals. Jo vull fer-ne una lectura positiva, tot plegat, ha pogut servir perquè la societat en general, els professionals i els consumidors, reflexionem profundament sobre tot el que envolta el món de la cuina.

Santi Santamaria va ser un líder tan important que potser ni ell mateix es va adonar de les seves capacitats, del seu potencial i dels molts seguidors de la seva filosofia. Ens queda el patrimoni de la seva passió pel producte i pels productors, per l’objectiu del món de la restauració de fer feliç el comensal, dels valors locals a la cultura culinària catalana, i l’amor desenfrenat pel potent paisatge del Montseny, viscut com un filó inspirador del seductor guió gastronòmic, d’un gran xef del país.