El català a l’escola
¿Han matat la immersió lingüística?
El Congrés va aprovar una llei amb les majories requerides per a una llei orgànica i no pot venir ara el Suprem a modificar aquesta llei, perquè seria un conflicte de competències entre el poder legislatiu i el poder judicial
Ahir vam conèixer una providència (que no una sentència) del Tribunal Suprem que el que fa és no admetre un recurs de cassació del govern de la Generalitat de Catalunya en contra d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposava la utilització del castellà com a llengua vehicular en el 25% del currículum educatiu. Es tracta d’un nou intent de la dreta judicial d’acabar amb el model d’escola catalana que no és, res més, que un atac frontal contra la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
La providència del Suprem respon al marc legislatiu de la LOMCE, la Llei Wert. Afortunadament, i després de moltes lluites de la comunitat educativa, diverses vagues del professorat i les famílies i l’arribada d’un govern de coalició progressista que venia amb aliances plurinacionals, aquesta llei es va derogar i va quedar substituïda per la LOMLOE. El marc legislatiu ha canviat i ho ha fet substancialment. La nova llei orgànica d’Educació deixa clar que són les administracions educatives competents, en el nostre cas el Departament d’Ensenyament, les encarregades de determinar el règim lingüístic del nostre model educatiu. I, a sobre, és la Llei d’Educació de Catalunya la que també blinda el règim lingüístic als nostres centres a través del model d’immersió. No hi ha cap dubte. La LOMLOE hauria de deixar sense efectes aquesta providència del Suprem.
Ara, les administracions han de ser responsables i rigoroses. El Ministeri d’Educació cal que no executi aquesta resolució, entenent que la competència la té el Govern de la Generalitat, i fer prevaldre la LOMLOE que, a més, és la llei de la majoria del Congrés dels Diputats, perquè va ser aprovada amb 177 vots a favor. Podem afirmar, doncs, que la majoria de la sobirania popular d’Espanya defensa i avala el model d’immersió lingüística de Catalunya. I el Govern de la Generalitat de Catalunya ha de defensar la LEC en el seu títol sobre el règim lingüístic. El nostre model té una majoria social, una majoria política i també una majoria pedagògica que el defensa i s’ha demostrat d’èxit, perquè l’alumnat surt de l’etapa d’escolaritat obligatòria amb la doble competència en llengua castellana i llengua catalana que, en realitat, hauria de ser el centre d’interès d’aquest debat.
És sospitós que aquesta providència del Suprem es faci pública quan el Govern de coalició està a punt d’aprovar uns pressupostos amb una majoria progressista i plurinacional molt àmplia i quan hem acordat blindar també el català a la futura llei de l’Àudiovisual. Les coincidències no existeixen en política. No pot ser que el Tribunal Suprem pretengui substituir el legislatiu. El Congrés va aprovar una llei amb les majories requerides per a una llei orgànica i no pot venir ara el Suprem a modificar aquesta llei perquè seria un conflicte de competències entre el poder legislatiu i el poder judicial. El que han de fer els tribunals és vetllar pel compliment de les lleis i no voler modificar-les per la porta del darrera. Vull traslladar un missatge clar al catalanisme que defensa el model català: que no ens divideixin. Aquí hi ha dues baules més febles: els socialistes i Junts. Els socialistes no haurien d’escoltar els cants de sirena de la dreta espanyola i recordar Marta Mata i el perquè de l’origen d’un model que va néixer a poblacions com Santa Coloma de Gramenet. I Junts no hauria de tenir la temptació, com ja va fer amb el debat de la LOMLOE, d’utilitzar aquest tema per obrir un nou espai de confrontació amb el govern progressista i també amb ERC. Si ho fan, en sortiríem perdent tots. Ara és el moment de defensar la immersió, perquè tenim arguments de tot tipus: polítics, pedagògics i socials.
Per tant, la pregunta és clara: han matat la immersió lingüística? Està clar que no. Només morirà si ho fa sola, fruit de la falta de necessitat al país. En canvi, ara és més necessària que mai. Tenim un país cada vegada més divers i més plural, amb més llengües que hi conviuen, que s’ha de cohesionar i l’escola és la institució ideal per fer-ho. Per contra del que ells voldrien, no l’han matat perquè porta com a protecció una cuirassa que és la transversalitat ideològica que la defensa i la voluntat ferma de la comunitat educativa que l’aplica cada dia a les aules, perquè és un eina fonamental de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats.
