Personatge polèmic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Zemmour, criatura dels mitjans
La seva omnipresència en els mitjans de comunicació del país veí, ja siguin públics o privats, és constant i cada llibre que treu, cada entrevista que concedeix, fa enrenou i es converteix en un esdeveniment
El fenomen Zemmourno s’entén sense el concurs dels mitjans de comunicació francesos, que, fins i tot fingint de vegades combatre’l, s’han convertit en els seus millors aliats. Jueu d’origen algerià, Eric Zemmour és la nova estrella de l’extrema dreta francesa fins al punt d’enfosquir la líder de l’Agrupació Nacional, Marine Le Pen.
Sagaç polemista, Zemmour és sobretot un provocador nat. Sense pèls a la llengua i emparat com està per la llibertat d’expressió, deixa anar el que li ve de gust i sap que els mitjans ho recolliran immediatament i amb gens dissimulada fruïció.
Tant li agafa per rehabilitar el mariscal Pétain, afirmant, contra totes les dades històriques, que va protegir els jueus, com posa en dubte la limitació de velocitat a les carreteres o ciutats franceses.
Tant blanqueja el règim col·laboracionista de Vichy com ataca les comunitats musulmanes que fa dècades que viuen a França i suggereix que s’hauria de prohibir a tot francès anomenar-se Mohamed.
La seva omnipresència en els mitjans de comunicació del país veí, ja siguin públics o privats, és constant i cada llibre que treu, cada entrevista que concedeix, fa enrenou i es converteix en un esdeveniment. Les seves aparicions públiques es converteixen en altres tants moments mediàtics, que després es comenten i analitzen. Ell ho sap i ho explota com a ningú.
Fa setmanes que la premsa parla de la seva possible candidatura a les pròximes eleccions franceses tot i que de moment ell no hagi dit si es presentarà o no, però tot sembla girar de sobte entorn de la seva figura.
Algun observatori dels mitjans com Acrimed ja fa temps que denuncia el perill que suposa el tracte privilegiat i moltes vegades acrític que rep Zemmour de la premsa.
No es pot parlar de conspiració entorn de la seva persona, sinó que es tracta de pràctiques periodístiques normals en els temps que corren, en què l’espectacle preval sobre la informació i la crítica.
Només el mes de setembre passat es van comptabilitzar en la premsa francesa més de 4.100 notícies relacionades amb el personatge, gairebé 140 per dia.
Diaris i revistes, tant d’informació política com del cor, li han dedicat les portades amb títols que cridaven tant l’atenció com ‘La temptació presidencial’ (‘L’Express’) o ‘La Tentation Zemmour’ (‘Valeurs actuelles’).
Notícies relacionadesLa premsa ho justifica assenyalant que Zemmour representa «un corrent de pensament que existeix avui» i que de cap manera es pot prohibir. Però alguns es pregunten per què altres polítics, escriptors, sindicalistes, actors i altres professionals que també representen corrents de pensament actuals no tenen mai un micròfon davant.
El que passa a França amb Zemmour recorda en certa manera el que va passar amb Donald Trump als Estats Units, tot i que en el fons es tracti de dos personatges molt diferents. Els mitjans nord-americans no van dubtar a donar la màxima cobertura al que sortia de la boca de Trump, per escandalós o estúpid que fos: els servia per augmentar l’audiència i fer negoci. Zemmour és infinitament més intel·ligent que el polític republicà, però les seves idees són igual de repugnants. I els mitjans francesos estan fent el mateix paper de llevadora.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
