Connectar amb les necessitats Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pressupostos d’emoció continguda
Al Congrés acabem d’aprovar els comptes més socials de la història del nostre país, amb el clar objectiu que la recuperació econòmica sigui justa i equitativa per a tots i totes
Des de fa uns dies els pobles i ciutats s’il·luminen cap al tard avançant el Nadal que està per arribar. Com cada any, les festes venen carregades de somnis i esperances, de propòsits de millora, també d’esmena per a l’any nou que comencem a visualitzar als calendaris.
Per a les i els servidors públics, el desembre té gust de Nadal però sobretot a Pressupostos. Els vigents que es tanquen, i els de l’any vinent que o bé s’aproven, com acaba de fer el Govern d’Espanya al Congrés, o bé es prorroguen, com pretén fer el president Moreno en la Junta d’Andalusia o com ha fet el Govern independentista durant més d’una dècada. Sembla que per al 2022 el que queda del Govern esmenarà aquesta paràlisi en un gest més per trencar amb el processisme, tot i que sigui amb alentiment. Primer els comuns. Els d’Aragonès es neguen a pactar en uns pressupostos amb el vencedor de les eleccions catalanes, Salvador Illa, mentre que a Madrid, Rufián ho fa amb Sánchez. Juguen a l’il·lusionisme, mirant d’allargar la mentida per deixar entreveure, sense que els esquitxi, la irremeiable veritat. Com si la ciutadania no fos ja plenament conscient de la realitat.
Al Congrés dels i les Diputades, mentrestant, acabem d’aprovar els Pressupostos més socials de la història del nostre país. Amb el clar objectiu que la recuperació econòmica sigui justa i equitativa per a tots i totes, sobretot per a les persones més desfavorides. Per això 6 de cada 10 euros es destinen a polítiques socials. Des de l’atenció a la dependència, acabant amb la llista d’espera heretada dels populars, a la protecció de la infància; passant per la garantia d’ingressos perquè totes les persones puguin viure amb dignitat: reforma de les pensions, sobretot de les no contributives, increment del salari mínim interprofessional o el complement de 100 euros per fill o filla a càrrec dels i les perceptors de l’ingrés mínim vital, en són tan sols alguns exemples. Alguns importants, decisius i necessaris exemples per millorar la vida de les persones.
Els pressupostos són instruments de priorització política. Les partides d’inversió mostren les polítiques públiques en les quals els governs posen l’accent. Uns pressupostos de progrés són bons quan responen a les necessitats ciutadanes. I per aconseguir-ho, la proximitat és indispensable.
Una de les meves funcions com a diputada és estar en contacte amb la ciutadania. Detectar necessitats a què hem de donar resposta des dels poders públics. Fa uns mesos es va posar en contacte amb mi Fali Vázquez, de l’Associació Catalana de la Síndrome de Rett. Ella em va explicar que la prestació de cura a menors malalts de càncer o altres malalties greus finalitzava quan el fill o filla complia 18 anys, independentment de si les seves condicions de vida havien millorat o no. Poc després Sandra Bella, d’Afecto Mariposa, m’exposa la mateixa situació. A partir d’aquell moment diverses famílies i entitats, com el Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional, es posen en contacte amb mi amb la mateixa demanda. I avui podem dir que ho hem aconseguit. Aquests Pressupostos amplien als 23 anys la prestació esmentada.
Els pressupostos mostren les prioritats d’un Govern i la seva connexió amb la realitat del país i les necessitats de la seva gent. Per això, avui puc afirmar, sense cap dubte, que aquests pressupostos són plens d’emoció continguda, que aquests pressupostos són els comptes socials que els i les espanyoles necessitem just en aquest moment. Ara que arriba Nadal, la il·lusió per crear una Espanya més justa i equitativa també ha arribat, per quedar-se, al Congrés dels i les Diputades.
