No ens mireu a nosaltres

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sense posar-ho tot al mateix sac no puc deixar de veure en l’arrel del problema el masclisme còmplice de la nostra societat. Sé que hi ha homes que se n’avergonyeixen. Molts d’ells han fet un procés des de no veure res a ser capaços d’admetre que hi ha un problema estructural. Entre aquesta franja (¿la majoria?) d’homes hi ha actituds molt diverses i cal valorar tots els gestos que fan per desmarcar-se d’una tradició secular de violències cap a les dones. Hi ha un grup que lidera aquesta lluita, com en totes les lluites, però també hi ha una massa gran i diversa d’homes que estan buscant el seu lloc en aquesta nova societat. Un dels seus primers passos és el de «mirar-nos» a les dones quan fan una afirmació conscient d’admissió del problema. Els entenc. Volen mostrar empatia. I potser fa uns anys els ho hauria agraït amb un somriure. Però no podem més. No ens mireu a nosaltres. Si no enteneu que no som nosaltres les que ens hem de sentir al·ludides (ja no dic agraïdes) sinó sobretot vosaltres, la resta dels homes, no podreu fer el segon pas. I aquest segon pas és tan important o més que el primer. Perquè els homes escolten sobretot els homes. I el missatge de construcció d’una nova societat igualitària els arribarà molt més si ve des de dintre que de les miradetes del «ja hi som amb les feministes».

Ajudeu-nos a no deixar passar-ne ni una. Avanceu-vos a la nostra ganyota. Promoveu algun canvi positiu d’aquí al 8-M i en parlem. Feminisme o barbàrie. Perquè o caminem junts o ens autodestruïm tots.