Per al bon govern Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El Consell serveix per aconsellar i prou
L’entitat recomana en quins bancs dipositar els estalvis qui en tingués, a quins supermercats proveir-se o a quina gasolinera omplir el dipòsit
Archivo - Arxivo - L’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont en una imatge d’arxiu /
L’objectiu del Consell per la Republiqueta, que fins fa escassos minuts es desconeixia, ha quedat al descobert. Jo era dels que sostenien que era una inutilitat més, i ara haig d'empassar-me les paraules, que van ser fruit sens dubte de l'enveja. En un prospecte que per si sol justifica tot el 'procés', el Consell aconsella en quins bancs dipositar els estalvis qui en tingui, en quins supermercats proveir-se o en quina benzinera omplir el dipòsit. L'arbre ens impedia veure el bosc, i mira que la cosa era senzilla: el Consell, com el seu nom indica, es va crear per a aconsellar.
El bon jan del Vivales, ja que altra cosa no pot fer, ni en sap, es dedica a promocionar les empreses d’amiguets llacistes, aconsellant als fidels on gastar els diners. Si no haguéssim estat tan obsessionats amb les inquietuds polítiques que crèiem que tenia el marquès de Waterloo hauríem entès que no vol enganyar ningú, que ell pretén només aconsellar. Per a això va idear el Consell per la Republiqueta. En realitat, es tracta de Consells per la Republiqueta, en plural, consells que ajuden a millorar la nostra vida. I mira que ja Occam advertia que l'explicació més senzilla sol ser la correcta.
Els consells del Consell han començat humilment, com qui no vol la cosa: vagi vostè a comprar els enciams a Valvi, que és de fiar, posi deu euros de gasolina en les empreses d’en Canadell, que el pobre bé ha de menjar, i etcètera. Trobo a faltar consells sobre els bars que freqüentar, segur que hi apareixeria el Cuéllar. Més aviat que tard, el Vivales aconsellarà sobre altres temes de la vida quotidiana, ja que amb bon criteri el Consell fuig d'aconsellar sobre àmbits més complexos, que se li escapen. Com fer que les petúnies llueixin més formoses que les de la veïna, remeis naturals per al restrenyiment, o quantes hores hem de permetre als nens connectar-se a Internet. Si el Vivales hagués explicat des del principi que aquests eren els seus objectius, ni els jutges ni la policia haurien estat tan estrictes amb un pobre xaval que no vol fer altra cosa que donar consells gratuïts. Tot i que potser la culpa és nostra, que no vam entendre que el Consell per la Republiqueta no era sinó el que el seu nom indica, petits consells per al bon govern de la nostra llar.
Notícies relacionadesPer a aquest viatge no feien falta tantes alforges, amb què el Vivales hagués aprofitat la seva presidència per a aconsellar a tots els catalans com aconseguir que la truita de patates surti més esponjosa, ja hauria aconseguit molt més del que va aconseguir. Almenys seria recordat. Si no a totes les llars, sí en els dels qui, com jo, no en tenen ni idea de cuina.
El Consell per la Republiqueta és per tant un trassumpte a la catalana de la revista 'Pronto', que fa anys que ve donant consells casolans. Igual que la revista en què s'ha inspirat, en un futur no gaire llunyà, el Consell afegirà a la seva llista de consells unes quantes pàgines dedicades als assumptes del cor, cor català, per descomptat: els embolics de Mainat i senyora, la Borràs i la seva segura imputació, qui sap si per amor, i reportatges a tot color sobre "Com afecta l’exili a la vida en parella" o "Cuixart ens presenta el fill concebut a la presó". Donar consells, vull dir Consells, està molt bé, però també tenim dret a la nostra pròpia premsa rosa, editada des de Waterloo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
