Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Segur que volem qualitat turística a Barcelona?
No prohibir les llars compartides per dies ens portaria conseqüències nefastes per a la ciutat i els seus veïns
Dispensin el títol d’aquest article, però amb el debat sobre les llars compartides a la ciutat de Barcelona ha arribat el temps de definir-se i posicionar-se al costat del Sí o del No a l’hora de contestar aquesta pregunta. I al referir-me a aquesta modalitat vagi per endavant que no em refereixo al lloguer convencional d’aquestes habitacions que s’ha fet sempre per llargues estades, com per exemple als estudiants, per períodes de més de 31 dies.
Tornant a la meva pregunta, la meva resposta és clara. Sí vull un turisme i una activitat de primeríssima qualitat per la ciutat de Barcelona. I per aquest motiu, estic plenament d’acord amb la prohibició a la ciutat d’aquesta nova modalitat reconeguda per la Generalitat de Catalunya al seu darrer decret de turisme.
No fer-ho ens abocaria sense cap mena de dubtes a conseqüències nefastes per la ciutat, els seus veïns i, precisament, pel manteniment de la qualitat de la seva activitat turística, que ja vam viure en el passat quan es van regular els pisos turístics de forma calamitosa.
Aquestes conseqüències tenen nom i cognom, com per exemple, greus afectacions a l’accés a l’habitatge a Barcelona; la proliferació de problemes de coexistència i convivència entre els turistes que ocupen aquests pisos o habitacions i els veïns que hi resideixen; la proliferació de grups organitzats que desenvolupen l’activitat comercial d’aquests allotjaments i que tindran la fórmula per blanquejar els pisos turístics il•legals o, una obscura i incontrolable precarietat laboral associada a l’activitat d’aquests.
Tot plegat, desemboca irreversiblement en un rebuig general del veí a l’activitat turística, doncs acaba relacionant tot allò que pot estar vinculat a aquesta indústria i li imputa la mateixa responsabilitat (tot al mateix sac).
Paradoxalment, la qualitat turística és en boca de tothom. És la premissa més desitjada i promesa. La que centra qualsevol estratègia de les administracions. Però alguna cosa clarament no encaixa en tots aquests plantejaments. M’explicaré amb un exemple ben clar. Fa poc la ciutat va rebutjar un projecte hoteler de luxe magnífic. Potent a nivell internacional. Que hagués atret a un perfil de turista d’un altíssim poder adquisitiu. Que hagués revitalitzat i potenciat comercial i socialment de forma extraordinària el seu entorn. La ciutat se’l va treure de sobre sense pràcticament debat ni embuts.
En canvi, el debat ens l’hem reservat per les llars compartides. Un model que es justifica en bona mesura amb un discurs oportunista, centrat en les possibilitats econòmiques que ofereix als particulars que comercialitzen la seva llar per arribar a final de mes. Un model que abans de néixer ja ha servit per ocultar la il•legalitat dels pisos turístic que operaven sense permís a la ciutat i, amb el qual, les màfies es freguen les mans (les xifres no enganyen: fins a 7.000 pisos turístics il•legals s’han transformat a llar compartida). Un model que aboca a la desnaturalització dels barris, a la manca d’habitatge i de lloguer, a la desaparició del comerç local i autòcton i, a la generació de problemes de seguretat i convivència.
Tal com deia. La premissa és la qualitat turística, però les accions no són gens coincidents amb aquesta.
D’altra banda, cal que no oblidem que ens trobem davant d'un fenomen global. La incorporació de més destinacions internacionals (fins a 36) a la darrera reunió del Global Reformbnb Forum, moviment impulsat l’any 2018 per les entitats hoteleres de Nova York, Barcelona, Paris i Buenos Aires amb l'objectiu de desenvolupar projectes conjunts i intercanviar idees estratègiques amb la finalitat de promoure regles més exigents en l'àmbit de la comercialització de pisos turístics, denota un gran interès mundial per establir un marc regulador més restrictiu sobre aquests.
En fi. És hora de posicionar-se. I aquells que apostin pel foment de la qualitat turística a Barcelona tindran clar que cal prohibir les llars compartides a la ciutat.
