Funeral amb absències destacades Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tocant fons
L’absència dels qui representen tots els madrilenys en les honres fúnebres per Almudena Grandes retrata el país lamentable –i perillós– en què ens estem convertint
No sé si el títol d’aquesta columna resulta el més apropiat. Se suposa que tocar fons inclou l’impuls que permet tornar a la superfície, però no veig que el descens a les profunditats hagi acabat. De fet, fa ja bastant temps que dura aquesta immersió col·lectiva en un mar de merda, però el que ha passat a Madrid no puc –ni vull– anotar-lo a títol d’inventari. És més, crec que l’absència de l’alcalde de la capital i de la presidenta de la Comunitat en les honres fúnebres per Almudena Grandes –a més del seu clamorós silenci inicial– mereixen capítol a part. Sé que a hores d’ara l’episodi ja engrosseix l’inesgotable catàleg d’escaramusses verbals que jalonen diàriament la política, singularment la madrilenya; però insisteixo: el seu significat és especial perquè retrata el país lamentable –i perillós– en què ens estem convertint. O ens estan convertint alguns. Crec que la irrupció de la ultradreta i el seguidisme interessat dels qui presumien de moderats suposen la causa principal –no l’única– d’aquesta degradació; però ni en això em ficaré. El meu és un lament ciutadà en vista de qui no sembla entendre –o no voler entendre– què signifiquen el decòrum institucional i la higiene cívica. Ni on s’han d’apartar les barreres de la discrepància per construir ponts de convivència.
Jo pensava que a Espanya enterràvem molt bé, o això deia Rubalcaba, però si ni la mort d’una escriptora tan ferotgement madrilenya mereix el respecte dels qui manen a Madrid és que estem fotuts. Més del que jo pensava. Sí, ja sé que era molt roja, ¿i què? Que el pobre Cuní comentés compungit l’altre dia com algun cabestre dels que pasten per Twitter li critiqués el seu homenatge a una persona «que havia insultat els catalans» –pobre Almudena, si aixequés el cap...– entra dins del que, per desgràcia, s’ha convertit en previsible. Però l’altre, no. Honrar Almudena Grandes en la seva mort no hauria de ser una cosa opcional per als qui representen tots els madrilenys, siguin del color polític que siguin. Definitivament, ens enfonsem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
