No polititzem la llengua

«La llengua és inseparable de l’escola; la llengua és una realitat i un instrument privilegiat en la tasca educativa i instructiva de l’escola». Marta Mata Garriga

És angoixant que cada X temps hàgim d’escriure per recordar la importància de la llengua, que, en el cas de Catalunya, ha estat un dels principals instruments de recuperació de la democràcia, de la igualtat i de la recomposició de la unitat civil.

El català va tornar a l’escola durant la dictadura, als anys 60 del segle XX, en aquelles escoles anomenades actives, on fèiem de la llengua un tret d’identitat, no per segregar nens i nenes sinó per ajudar a estimar les dues llengües, la catalana i la castellana. A l’escola activa teníem una gran consideració pel llenguatge, fos quina fos la llengua en què l'infant s’expressava, perquè qualsevol activitat tenia la corresponent activitat lingüística, des de l’òptica que apreníem de Marta Mata: «Tot allò que el nen fa es pot dir, se'n pot parlar, se n’ha de parlar, perquè el llenguatge és eina d’educació».

Sortosament, quan parlem i recreem paraules anem prenent consciència que la llengua és transversal en la nostra vida quotidiana i també en la vida escolar i cultural, i ha d’estimular el desig d’aprendre-la sense imposicions de cap tipus.

Marta Mata ens recordava el 1985, parlant de l’elaboració d’aquella primera llei de normalització lingüística que es va aprovar al Parlament el 1983, que durant el debat va ser fonamental apaivagar la visceralitat que inevitablement funciona al voltant de la llengua.

Passen els anys i ¡ai las!, que sigui per un motiu o un altre torna la politització de la llengua a l’ensenyament, ara per una sentència del TSJC obligant al 25% de les classes en castellà, que el TS avala, no admeten el recurs de la Generalitat. Una sentència que es basa en una llei que ja no existeix, perquè la LOMLOE o 'llei Celaá', avui vigent, deixa ben clar que deroga la llei LOCE, que coneixíem com a ‘llei Wert’, i que sortosament ha fracassat en l’objectiu d’espanyolitzar-nos.

¿Com és possible que se’ns vulgui imposar un 25% de castellà per part d’uns jutges que no tenen ni idea de pedagogia, ni de com s’aprenen les llengües des de l’escola bressol a la universitat? ¿Ens preguntem per què un 25%? Preguntes sense resposta, atès que el tractament de la llengua a l’escola és molt més que un tema de didàctica i/o de metodologia, de com s’ensenya una llengua, ja que els mestres el que desitgem és que els infants es formin lingüísticament i la facin servir indistintament segons necessitin.

Els anys també han servit per fer estudis que donen a conèixer el resultat satisfactori de la filigrana del consens reflectit a la llei de 1983 «que tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual quan inicien l’ensenyament, han d’utilitzar normalment el català i el castellà al final dels estudis bàsics; que no se separi els infants per la llengua que parlen i que el català tingui un ús progressiu».

La Marta Mata, en una conferència a l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre el 1984, deia: «La llengua és útil en tant que serveix de formació i de comunicació al mateix temps. La llengua del teu medi és la llengua amb la qual tu et formes i et comuniques. Per tant, la llengua útil a Catalunya és la llengua catalana».

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Des de 1981, a Catalunya tenim competències en educació i lleis i decrets per fer avançar el coneixement de les dues llengües a l’escola i en la societat, però massa sovint ens enroquem amb estirabots jurídics i ens oblidem de les responsabilitats com a administració competent de formar bons professionals en coneixement de la llengua. S’ha treballat des dels primers anys de vida, a la primària i a la secundària, pel català. Tot i que en massa assignatures només es fa servir el castellà, sobretot als instituts. Com a mestres i professors, és la nostra responsabilitat tractar la llengua segons el nivell en què es trobin infants i joves i tractar-los segons l’entorn social on visquin, les realitats a Catalunya són diverses.

Deixem de polititzar la llengua i encarem amb rigor els molts altres problemes que tenim a l’educació a Catalunya. Aquest és el meu desig.