Incentius perversos i risc moral

Els incentius són tan antics com la humanitat. Ja a l’antiga Babilònia (el que avui és l’Iraq), fa més de 4.000 anys, el rei Hammurabi en el seu conegut Codi ja incloïa preceptes per incentivar que els contractistes entreguessin obres de bona qualitat i no tinguessin la temptació d’utilitzar materials defectuosos. Actualment, moltes organitzacions tenen sistemes de retribució variable partint d’incentius que poden ser monetaris o no, i que poden premiar el treball individual o el col·lectiu. 

No obstant, hi ha casos en què els incentius promouen actuacions que generen un resultat oposat al desitjat. És el que es coneix com els incentius perversos. Un cas molt conegut va succeir durant la dominació britànica de l’Índia, quan el Govern va aprovar una llei que, per combatre l’excés de serps verinoses, compensava econòmicament els que entregaven serps mortes. Com que l’incentiu econòmic era elevat i hi havia pobresa, molts van començar a criar serps per entregar-les i cobrar el premi. Al final, va augmentar considerablement la població de serps. Per tant, l’incentiu va produir l’efecte contrari. El 1902 va succeir el mateix amb les rates a la Indoxina francesa.

Els incentius perversos poden produir-se en molts àmbits. És el cas d’aquells venedors que són retribuïts partint d’un percentatge sobre vendes i venen amb elevats descomptes que generen pèrdues. De vegades l’incentiu pervers provoca que una persona s’aprofiti que té més informació que una altra i l’enganya per rebre el premi. Un exemple és quan a una persona que necessita un préstec i ja té una assegurança de vida, li diuen que és obligatori contractar una altra assegurança de vida si vol el préstec. Al final acaba amb una assegurança de vida addicional que no necessita. Aquest tipus de comportament rep el nom de risc moral i ja va ser analitzat per Adam Smith el 1776. Es tracta d’una actuació en què una persona busca el seu propi benefici en perjudici d’una altra, a la qual enganya aprofitant-se que no té tota la informació.

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

La combinació d’un incentiu pervers i el risc moral produeix efectes letals. Podem recordar que aquesta és la causa principal de la crisi financera global del 2008. Les hipoteques porqueria van provocar el col·lapse de l’economia mundial, la fallida de molts bancs i la ruïna de molts clients. Ere hipoteques concedides a persones amb escassa capacitat de devolució i sobre vivendes sobrevalorades. Es va produir la combinació d’un sistema pervers d’incentius que premiava els que concedien hipoteques porqueria i el risc moral, ja que sabien que s’aprofitaven de la ignorància dels clients i també sabien que després les pèrdues no afectarien el que cobrava l’incentiu. Després del desastre produït, moltes organitzacions han revisat els seus sistemes d’incentius limitant-ne els imports, lligant-los al benefici i no a les vendes, i introduint-hi elements qualitatius, com els resultats d’enquestes de satisfacció als clients o indicadors d’impacte social i mediambiental.

Malgrat aquestes innovacions convé no baixar la guàrdia. Els sistemes agressius d’incentius que estan tornant en algunes empreses poden ser la llavor de males pràctiques com assumir riscos excessius, col·locar productes que el client no necessita i inclusivament el perjudiquen, o empleats que pressionen el client perquè posi un 10 en l’enquesta de satisfacció o directament donen al client l’enquesta omplerta perquè la firmi. No és difícil aventurar que, si hi tornem, repetirem situacions tan dramàtiques com el crac del 2008. Com deia Hegel: «La història ens demostra que la humanitat no aprèn res de la història». Perquè no es compleixi de nou la profecia de Hegel convé dissenyar sistemes d’incentius que no promoguin perversitats ni el risc moral.