Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una Constitució ¿intocable?
La fragmentació del Parlament i la polarització política, que impedeix fins i tot els acords d’Estat, fan pràcticament impossible qualsevol canvi a la Carta Magna, tot i que només fos quirúrgic
Quan els constituents van tancar amb set claus el text de la Carta Magna el que els preocupava eren les amenaces d’involució, que d’haver-n’hi, n’hi havia i moltes en l’aparell de poder franquista, com es va poder comprovar amb l’intent colpista del 23-F de 1981 i d’altres. Així que van idear un sistema de reforma constitucional tan complex que ara sembla impossible tan sols intentar-ho. Hi va haver moments, quan imperava el bipartidisme imperfecte, en el qual hauria sigut més fàcil. Només feia falta la valentia dels governants i un acord entre el PSOE i el PP. Però Felipe González no va creure oportú obrir el que li semblava una capsa de Pandora, amb més riscos que avantatges, i a José María Aznar, que va arribar amb retard a la volença constitucional, no li va semblar necessari. Després, Rodríguez Zapatero va fingir, sense èxit, perquè Mariano Rajoy no es va interessar per aquest assumpte ni a l’oposició ni després al Govern.
Passat el temps, cada vegada hi ha més aspectes de la Constitució que requereixen una actualització. Sens dubte, l’eliminació de la prevalença de l’home per heretar la Corona i una adequació del relat constitucional a la realitat autonòmica, que en el moment de la seva redacció només s’entreveia. Però hi ha un grapat més d’aspectes que caldria posar al dia per adequar el text a les noves realitats. Ara, no obstant, és més difícil afrontar aquesta reforma. La fragmentació del Parlament i la polarització política, que impedeix fins i tot els acords d’Estat, fan pràcticament impossible qualsevol canvi a la Carta Magna, tot i que només fos quirúrgic.
Els mateixos temors que van tenallar González, que algú volgués qüestionar la monarquia o que plantegés concessions per a Catalunya, són ara contingències reals formulades des d’una part del Govern de coalició i des dels seus socis parlamentaris, partits necessaris també per al consens. Hi ha a més l’agreujant de Vox, perquè amb la seva irrupció com a tercera força parlamentària han reaparegut les tensions involucionistes. Un escenari difícil per modificar una Constitució que es perpetua com a intocable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
