L’esquerra sacra

La dreta i l’esquerra persistents estan sorpreses, fins i tot alarmades, del to gens esquerp a l’esquerra del PSOE. Díaz ha advertit que no es deixaran arraconar a l’escàs lloc reservat a l’extrema esquerra. No farà falta gaire esforç, Unides Podem recorda molt el PSOE de no fa tant i, per contra, aquests cedeixen el seu perfil encantats d’estar en la centralitat, sempre disputada i avui abandonada per la dreta, còmoda amb la seva identitat neofranquista en aquests temps dretanitzats. 

No només no es deixen arraconar a l’extrema esquerra, saben i, per això, s’han tornat més europeistes i interpreten la partitura de Brussel·les a la perfecció, fins i tot toquen d’oïda. 

Des de Brussel·les li arriben brises insospitades. L’esquerra s’avança conforme amb l’SMI, amb les plataformes digitals i, a més, resulta que no hi havia tal oposició de la UE, esgrimida des de la dreta i coalitzats, contra la reforma laboral que s’està negociant. Des d’Alemanya també bufa a favor; el Govern de coalició presidit per Olaf Scholz –que a Espanya seria anomenat Frankenstein–, dels no preferits per l’esmentat Rodríguez, ha posat per davant una pujada de l’SMI del 25% i la ferma oposició a l’energia nuclear en un projecte europeu que vol federal i ecosostenible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La transformació de l’esquerra que no deixa dormir, sorprèn: Yolanda Díaz es veu amb el papa Francesc. Cimera roja, de comunistes, s’ha atrevit a dir la dreta espanyola més cristera. 

Alguna cosa està canviant, es nota la inquietud. Sembla que UP s’hagués apuntat a un curs intensiu de Chaves Nogales.