Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pou, Ciceró i Redondo
Els gèneres, els llenguatges es dobleguen, s’entremesclen i dialoguen entre ells per alimentar la nostra mirada
De l’escenari, al món. No són temps de fronteres estanques. Els gèneres, els llenguatges es dobleguen, s’entremesclen i dialoguen entre ells per alimentar la nostra mirada. Dijous passat es va produir un fascinant joc de miralls al teatre Romea de Barcelona. Un diàleg entre l’actor Josep Maria Pou i el consultor polític i exdirector del gabinet del president Pedro Sánchez Iván Redondo. El primer es va reflectir en el seu personatge del vell amic Ciceró, a la cartellera al mateix teatre. El segon... en si mateix.
L’aliança de Pou i Ciceró va resultar irresistible. Intel·ligència, humor i ironia es van regalar en abundància. El pensament de l’orador, polític i filòsof romà ens va recordar que, en essència, continuen movent-nos els mateixos ressorts. Per la seva banda, l’assessor polític va insistir en els judicis efervescents i les insinuacions velades. Situat dalt de l’escenari, jugava a l’artifici i mirava de suggerir més que sentenciar. Redondo és dels que parla a mitges. Sempre queda el dubte de si té molt a callar o, simplement, poc a dir. En qualsevol cas, més enllà de les seves aspiracions o les seves revenges, dels seus triomfs o els seus farols, queda l’espectacle. Un excel·lent espectacle.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
