Finançament autonòmic: tres quarts del mateix

4

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

14 de desembre del 2021. 19:06

0 Comentaris

El Govern espanyol acaba de moure fitxa per a un nou sistema de finançament autonòmic, caducat des de fa set anys. La proposta presentada, i que ha d’incidir en el suposat nou sistema, s’elabora de moment entorn del concepte de població i despoblació i de les necessitats de despesa de les comunitats autònomes. I així aprofundeix, segons la meva opinió, en les confusions que envolten el finançament autonòmic. Això és el que el mateix director de Fedea, Ángel de la Fuente, ha denominat com un ‘petit Frankenstein’. Aquest engendrament prové del joc de diferents fons i subfons, que tenen vida pròpia i evolució erràtica, de manera que el resultat és fill de moltes mares i no permet reconèixer cap pauta robusta per a allò engendrat. Ara, des del manteniment de la unitat del règim comú, incapaç d’acceptar un mínim de diversitat autonòmica amb l’excepció dels bascos, que davant totes les envestides preserven els seus privilegis, ‘s’inventa’ un nou indicador. La població ajustada amb variants múltiples. Cal notar que, al contrari del que alguns diuen, no es tracta d’una estimació refinada que fa l’Administració central de les necessitats de despesa de cada comunitat. Simplement, fixa un nou criteri de repartiment, sigui quina sigui la quantitat de recursos que el Govern central vulgui distribuir en favor de les comunitats autònomes sobre la base poblacional, que no té a veure amb les necessitats de despesa autonòmica. Tampoc és la població ajustada un indicador millorat del cost relatiu de proveir un mateix servei (i menys encara ‘uniforme’) sobre el territori. En el millor dels casos, serà un indicador de la pressió de la demanda que exerceix la població teòrica, i no la real o efectiva. Cap referent es té en compte, des de l’oferta, de quant costa un mateix servei sobre la geografia, donats els seus preus relatius, i no hi ha cap notícia sobre millorar la responsabilitat fiscal. Fins i tot en el supòsit que l’esforç de mostrar dades i maneig estadístic valgués com a solució a l’entrellat en què es troba el finançament territorial, just és dir que tots, repeteixo, tots els ajustos proposats són discutibles. Ja veuran, en la mesura que es coneguin els seus efectes en els recursos de cada comunitat, com sortiran experts ‘de bandera’ amb al·legacions que atacaran ja sigui el càlcul, les ponderacions o les definicions de les variables, i reclamaran nous compromisos per preservar l’statu quo. Un viatge per no arribar enlloc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fedea ja s’ha pronunciat, de fet, contra l’ajust pel suposat cost fix de subministrar els serveis públics, que es fa variable per trams, o contra la correcció per despoblament territorial, per discrecional i arbitrària. És sabut que en aquest esforç de disfressa de la decisió estatal amb criteris ‘tècnics’ s’hi ajunta la imprecisió dels conceptes (el despoblament, ¿quin biaix de despesa genera?; ¿i la sobrepoblació?), la dificultat de trobar variables que capturin aspectes que tenen moltes dimensions (la superfície, la ruralitat, la densitat), per referir-les a la població estratificada per trams discontinus (¿algú es creu que, fins als 74 anys, és una ‘necessitat’ i als 75 és una altra diferent?). Fins i tot acceptant això, es manté la necessitat de ponderar aquestes variables estandarditzant-les en cada servei (¿què comptarem aquí, la utilització observada o la desitjable?), per combinar-les amb àmbits de necessitat d’altres prestacions (com si es pogués segmentar, per exemple, l’atenció sanitària i la social), a partir sempre de la despesa observada com si fos aquest òptim (¿volem mantenir l’atenció primària en el 14% de la despesa sanitària total?). De tot això en resulta una combinació inseparable de models i hipòtesis (fins a sis es concreten en matèria d’educació superior), i tot això amb uns resultats que, fins i tot en el supòsit que ajustin les xifres globals desitjades per l’Estat partint d’injectar més recursos, es mantenen susceptibles d’una evolució futura suficient impredictible (per exemple, en els tractaments a la gent gran).

Finançament autonòmic

La fórmula de població ajustada beneficia Extremadura i Aragó i perjudica les Canàries i Galícia

Si hagués de dir, en clau catalana, una cosa positiva del document del Comitè Tècnic Permanent que ha repartit la ministra Montero per als que pensem en models asimètrics alternatius comentaria ara que l’enrenou del que es proposa és tan gran que fa menys factible i raonable que el catalanisme més moderat se’l pugui empassar. El ministeri cava i burxa així al seu propi forat, que fa més impossible encara, per poc robusta, la solució uniformitzadora a la qual sembla aspirar, i allunya la proposta del que hauria de ser part d’un acord amb la dissidència independentista.