Salut Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Menstruaràs amb dolor
De nou, el puritanisme s’interposa entre nosaltres i el nostre benestar. ¿Com pot ser escandalós conèixer el propi cos?
compresasok
De petita, l’última cosa que volia en aquest món era que em vingués la regla. Quina mandra, quin fàstic, quina vergonya, quina incomoditat. Al final em va venir als 15, per sort, quan ja m’havia relaxat una mica amb el tema. A part de la vergonya que comporta menstruar en una societat on és tabú, no sentia cap dolor. I pensava que les noies que es queixaven eren exagerades, que posaven excuses. Amb els anys, però, han anat apareixent. I no són greus, però sí molestos. Visc en uns dels llocs més privilegiats del món per tenir la regla i tot i així continua sent un inconvenient, perquè implica baixar el ritme o directament parar. Les regles més plàcides de les nostres vides van ser durant la pandèmia, confinades a casa.
D’algun temps ençà sorgeixen veus que insisteixen: us venen que sí, però la menstruació no hauria de fer mal. I les solucions per regular regles atípiques solen ser píndoles anticonceptives, receptades amb una alegria preocupant. Com si fossin caramelets per a la tos. Lacasitos amb una bíblia d’efectes secundaris. A una amiga meva que tenia regles molt doloroses va ser l’única solució que li van proposar: empastilla’t. ¿No ho vols? Doncs fins aquí arriba la medicina occidental, marxeu tu i el teu dolor. Així que es va posar en mans d’una osteòpata i diu que li ha canviat la vida. ¿Per què arribem a aquests coneixements de manera casual, quan parlem les unes amb les altres? ¿No és un problema de salut pública?
La menstruació no hauria de fer mal, però l’endometriosi sí, sobretot si tarda a diagnosticar-se entre 8 i 10 anys, com passa actualment. Afecta 1 de cada 10 dones. No té cura, però es deixa de manifestar quan arriba la menopausa. I si l’endometriosi, que provoca un dolor clamorosament incapacitant, rep una atenció insuficient, el dolor menstrual és una tonteria de la qual es queixen les dèbils.
Fins i tot les regles aparentment normals són indesitjables: tu ves prenent antiinflamatoris per sistema. I, evidentment, ves gastant compreses i tampons, que són ideals per a tu, per a la teva flora vaginal, per a la teva economia i per al planeta: una sola noia de 14 anys que utilitzi només compreses al llarg de la seva vida generarà 310.800 quilos de residus. Una noia sola. Si multipliquem, el resultat és un malson insostenible.
Una amiga meva, professora d’institut, va explicar en una tutoria sobre la menstruació a un grup de noies de tercer d’ESO remeis que alleujaven el dolor i un d’ells era masturbar-se. Una persona del centre la va escoltar i es va anar a queixar a direcció. De nou, el puritanisme s’interposa entre nosaltres i el nostre benestar. ¿Com pot ser escandalós conèixer el propi cos? ¿Preferim que les noies no ho sàpiguen mai? ¿És això?
A mi m’hauria encantat tenir des dels 15 aquesta llista: naproxèn, copa i calces menstruals, bossa d’aigua calenta o manta elèctrica i masturbació. Hauria viscut aquest procés fonamental del meu cos molt millor. Tenim dret a això i avancem d’una manera exasperantment lenta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
