Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Barcelona, ciutat pionera del cine
L’esclat comercial del cine va fer que en la primera dècada del segle XX les grans productores franceses com Gaumont i Pathé instal·lessin sucursals a la capital catalana
Barcelona ha estat vinculada al cine pràcticament des dels seus orígens a finals del segle XIX. El desembre de 1896, és a dir, un any després que els germans Lumière realitzessin la primera sessió pública al Salon Indien del Grand Café de París, la ciutat acollia les primeres projeccions del cinematògraf Lumière, l’invent dels germans Auguste i Louis. Així doncs, fa 125 anys, en concret dijous 10 de desembre, es va realitzar la presentació oficial a l’estudi fotogràfic d’Antonio i Emilio Fernández, coneguts com els germans Napoleó, situat a la rambla de Santa Mònica número 18, on es troba actualment el Centre Esportiu Municipal Colom. L’esdeveniment, a més, va comptar amb la presència dels germans Lumière, com va confirmar l’edició nocturna del mateix dia 10 del ‘Noticiero Universal’. Quatre dies després, el dilluns 14, es va obrir al públic, en diverses sessions des de les 5 de la tarda fins a les 10 de la nit, amb la projecció de sis pel·lícules estrenades prèviament a Lió. Curiosament, en aquestes primeres sessions no es va projectar cap de les pel·lícules rodades a Barcelona pels operadors dels Lumière.
Precisament, a principis de 1896, diversos tècnics francesos de la casa Lumière, entre els quals destacava el càmera i projector Alexandre Promio, van viatjar a Barcelona i altres ciutats espanyoles per rodar pel·lícules que servissin posteriorment per presentar i comercialitzar el nou invent. Un dels primers rodatges a tot Espanya va ser a l’abril a Barcelona amb la realització de diverses pel·lícules, entre les quals destaquen una sobre les vistes del port de Barcelona, una altra sobre unes regates organitzades pel Reial Club Marítim i una tercera d’una corrida de toros a la plaça de la Barceloneta, que ja no existeix.
L’èxit del cine a Barcelona va ser immediat, sobretot perquè no tenia gaire competència, ja que es podia veure en grup a un preu molt econòmic i, per tant, accessible a famílies modestes. A més, oferia diversió i entreteniment i era fàcil d’entendre. Durant el període de 1897 a 1900, el nombre d’espais que es dedicaven a projectar pel·lícules va créixer de manera espectacular, sobretot a la zona de la Rambla i del Paral·lel. Cafès-concert i salons com l’Edèn, l’Alcázar Español i el Novedades i teatres com el Principal, el Romea i l’Arnau són exemples de la vitalitat del nou invent i de la bona acollida que va tenir, tant entre les classes populars com en la burgesia.
Paral·lelament, a finals del segle XIX, el nou invent del cine va començar a interessar la gent del país i va ser precisament un català, Fructuós Gelabert, considerat el fundador de la cinematografia catalana i espanyola, el primer que va rodar una pel·lícula de ficció a Espanya. Aquest inventor, dissenyador i cineasta, que també va crear els primers estudis de rodatge del país, va estrenar el 1897 ‘Riña en un café’, rodada íntegrament en un pati annex al casino de Sants, municipi annexionat a Barcelona aquell mateix any. L’any següent, la productora francesa Pathé va comprar el seu documental sobre la visita del rei Alfons XIII a Barcelona i es va convertir en la primera pel·lícula nacional venuda a l’estranger.
L’esclat comercial del cine va fer que en la primera dècada del segle XX les grans productores franceses com Gaumont i Pathé instal·lessin sucursals a Barcelona i, posteriorment, als anys 20, arribessin a la ciutat també les productores nord-americanes Metro Goldwyn Corporation i Paramount Films, fent de Barcelona el centre de distribució d’aquestes productores a Espanya. La ciutat respirava cine i la prova més evident la tenim en les 140 sales d’exhibició que hi havia el 1914, al mateix nivell que Berlín i només per darrere de París i Nova York.
L’idil·li del cine amb la ciutat va continuar amb l’aparició del cinema sonor a finals dels anys 20. Així, el 1929, el cine Coliseum de Barcelona es va convertir en el primer de l’Estat a projectar una pel·lícula parlada, amb ‘Innocents of Paris’, un musical de Paramount protagonitzat pel cantant i actor francès Maurice Chevalier. Un idil·li que s’ha mantingut durant aquests 125 anys, ja que actualment Barcelona és un dels grans centres de producció audiovisual i un plató natural per a nombrosos llargmetratges i sèries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
