Preservar el prestigi dels Mossos

La substitució del major Trapero com a màxim responsable del cos dels Mossos d’Esquadra pel comissari Josep Maria Estela entra plenament dins de les competències de la conselleria d’Interior. Però la personalitat del cessat i les seves anades i vingudes al capdavant del cos aixequen susceptibilitats davant les raons adduïdes i gairebé davant qualssevol altres que es poguessin al·legar. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha justificat el canvi per la necessitat de procedir a un relleu generacional a la cadena de comandament del cos, i d’accentuar la identitat dels Mossos com a policia de proximitat. Ha fet referència, també, a la voluntat del departament de promoure dones policies fins a aconseguir que aquestes arribin almenys a un terç de la cadena de comandament. Els objectius són més que acceptables, com ho és també la necessitat d’una adaptació més gran del cos a les tecnologies que requereix avui la persecució del crim. No obstant, res indica que Trapero, que en reiterades ocasions ha expressat el seu compromís amb aquests objectius fins on sabem, no estigués en disposició d’emprendre les transformacions que reclama la policia autonòmica en la pròxima dècada. 

Això obre la porta que alguns puguin interpretar, inclòs el mateix Trapero, que les motivacions polítiques s’han sumat o han pesat més que les de caràcter funcional i que ha jugat un paper l’escassa simpatia que el major suscita entre algunes forces independentistes des que va revelar, davant el Tribunal Suprem, que tenia preparat un pla per detenir el president de Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, en cas que un jutge l’hi hagués ordenat, en els dies convulsos de finals de l’any 2017. Aquelles paraules de Trapero, a les quals mai ha renunciat, van causar estupor en algunes files independentistes. Un home que havia sigut consagrat per una altra part de l’independentisme a una condició d’heroi després dels èxits aconseguits pels Mossos en l’actuació contra els responsables dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils va passar en pocs dies a ser considerat com un traïdor a una causa a la qual mai s’havia adherit. Trapero, al que havien lloat per la cèlebre i poc afortunada fotografia seva durant una paella a Cadaqués al costat de l’expresident Puigdemont –el seu principal avalador en el nomenament com a major i en la seva tornada com a cap del cos amb el conseller Sàmper–, va passar a ser considerat com un policia de poca confiança. El que seria del tot inacceptable és que aquesta destitució fos un episodi més de les divergències entre Esquerra i Junts o fins i tot entre tots dos i Puigdemont. 

Tant el conseller Elena com el comissari Estela tenen davant de si l’oportunitat de demostrar que les sospites polítiques que pugui haver suscitat la destitució de Trapero –inevitables davant un policia de tan marcada i controvertida personalitat– no han sigut les determinants i que, efectivament, el canvi a la cúpula policial catalana pot contribuir a implementar els objectius fixats pel Govern per als Mossos. Començant per un comandament menys personalista i més col·legiat, en el qual tinguin un paper els comissaris ascendits els últims anys i que compten amb reconeguts fulls de servei. Tot això, preservant del llegat de Trapero el que aquest té de més rellevant: la seva decidida defensa dels Mossos com una policia que es deu a les lleis que emanen de l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, especialment quan actuen com a policia judicial.