Trapero

Ara canviem els personatges. Posem Mariano Rajoy, Jimenez Losantos i el coronel Pérez de los Cobos. L’independentisme posaria el crit al cel davant «el desvergonyiment» espanyol. Doncs bé, alguna cosa així va passar a Catalunya quan el llavors president Puigdemont i el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es van reunir amb altres amics a Cadaqués, casa de Pilar Rahola, per fer una paella, cantar i tocar la guitarra el 10 d’agost del 2016, en ple procés.

Una cosa estranya passa quan Puigdemont, el cap de la seva policia i una coneguda columnista secessionista confraternitzen com amics en privat i permeten que després es difongui. Trapero, un bon cap dels Mossos, va ser convertit per l’‘agitprop’ secessionista en gairebé un heroi després dels atemptats de l’estiu del 2017. I ell es va deixar estimar. I hi va haver commoció quan va ser processat per l’Audiència Nacional per la seva suposada complicitat en ‘la rebel·lió’ de l’1 d’octubre.

Però Trapero és abans que res un policia amb autoritat sobre el cos que coneix bé la legalitat. Per això va testificar davant el Suprem que els Mossos van actuar l’1 d’octubre de forma «proporcionada» i que, si els jutges ho haguessin ordenat, tenia muntat un dispositiu per detenir Puigdemont i Junqueras. Finalment, Trapero, que havia sigut cessat per Rajoy a l’empara del 155 (rellevat pel seu segon, Ferran López) i per al qual es demanaven 11 anys de presó, va ser absolt el novembre del 2020 i restituït en el seu càrrec per la Generalitat de Torra.

Però la forta personalitat de Trapero –autoritari, normal en un cap de policia, i orgullós del seu currículum– l’havien convertit més en un mite que en un cap de policia normal. I el conseller Joan Ignasi Elena, en ús de les seves atribucions i com fan tots els ministres de l’Interior del món, ha nomenat un cap de la policia amb qui creu que tindrà més sintonia. I els nous comandaments dels Mossos, Josep María Estela i Eduard Sallent, segons fonts solvents auscultades, són competents. 

Però Trapero és un mite d’una cosa tan estranya com el procés –un impossible demostrat, però encara venerat– i ni el propi Elena actua amb la desimboltura –falta de confiança– amb què Marlaska va cessar el coronel Pérez de los Cobos, curiosament el gran enemic de Trapero el dia del referèndum.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Hi ha qui diu que, al final, el procés s’ha venjat de Trapero i els sindicats de Mossos creuen que el cessament es deu a les exigències de la CUP. Però ara com ara, sembla que la causa principal és la falta de sintonia entre Elena i Trapero i que el conseller –fent coincidir el cessament amb les noves mesures contra la covid– ha exercit les seves prerrogatives. 

¡Tant de bo sigui així! No hi ha ningú imprescindible i els caps de policia catalans, com els generals espanyols, no han de ser bandera de res, sinó eficaços i honestos alts funcionaris. I sis caps –Trapero, Ferran López, Miquel Esquius, Eduard Sallent, una altra vegada Trapero i ara Estela– en cinc anys, és una cosa que no convé a cap policia. Ni a cap país.