El fantasma del Nadal futur

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les joguines marquen rols, i els rols esdevenen comportaments. Ens esgargamellem parlant de sostre de vidre i de l’absència de dones directives. Però les joguines per a nenes inclouen un kit de pal de fregar i mopa. Els meus propis fills m’insisteixen que les nenes, en els nostres dies, poden jugar amb el que vulguin i ser el que vulguin i si elles són les qui demanen això als Reis doncs... Els miro fascinada per la seva candidesa, que em recorda la meva pròpia ceguesa davant l’elefant al saló. No ho veiem perquè ve embolicat en totes les gammes del rosa. I perquè fa joc amb totes les altres coses. Encaixa en tot el que portem incrustat a l’ADN. Camuflatge de primera. L’últim informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), del febrer passat, indica que els estereotips femenins, lluny de rebaixar-se, augmenten als anuncis fins a un 88,8%. L’informe oficial de l’Institut de la Dona advertia el 2020 que més del 60% dels anuncis de joguines mostren les nenes en rols femenins de bellesa o cura, gairebé la meitat dels productes anunciats per a les nenes són nines i accessoris, mentre que en el cas dels homes «s’estimula la creació, l’intel·lecte i la creativitat».

La conclusió de la revista ‘Science’ que, entre els 5 i els 6 anys, les nenes deixen d’associar la intel·ligència amb el seu gènere és demolidora. L’univers de joguines per a nenes els ensenya que han d’agradar (maquillatges a partir de ¡3 anys!), i que els seus àmbits són la llar i les cures (cuinetes, carretons de comprar, nadons i biberons). Les joguines dels nens ho tenen tot: el pirata que solca els mars i el futur enginyer que munta grues. Seu és l’espai exterior i fins i tot l’intergalàctic, com seu ha sigut històricament el pati de l’escola. ¿Per què, si no, han proliferat iniciatives que busquen compensar una carència que segurament neix d’aquestes joguines segregades i la seva consegüent absència de models? ¿Qui queda per entendre que aquests estereotips fan mal –tot i que no per igual ni amb les mateixes conseqüències a llarg termini– a les dues parts de l’equació? La imaginació fa totpoderós el moment del joc, quan poden ser el que vulguin, ¿per què limitar el seu desenvolupament –siguin nen o nena– condemnant-los a un bucle de patrons que sabem que ni funciona, ni és just? ¿Que ja sabem, a més, com acaben? Des de 50a50 convidem totes les associacions de voluntat similar a canviar el verb en aquests estudis. No escriure ‘impulsar’ sinó ‘exigir’; ni ‘amonestar’ sinó ‘multar’; deixar de plantejar i començar a legislar. Perquè impulsant, amonestant i plantejant estem actuant com vam ser educades a fer: amb prudència i en veu baixa. És el moment d’adoptar aquestes actituds més masculines, tan ben valorades socialment, com l’assertivitat, l’ambició i la determinació, i començar també a emprenyar-nos.