Consens en el camí de la normalitat

Abans de final d’any, ERC, Junts per Catalunya i el PSC han arribat a un acord per a la renovació dels responsables de diversos organismes de l’autogovern català: la Sindicatura de Greuges (Esther Giménez-Salinas), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Rosa Romà), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (Xevi Xirgo) i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Meritxell Borràs), a més de la renovació de la Sindicatura de Comptes (amb Miquel Salazar com a síndic major) i el Consell de Garanties Estatutàries.

És una bona notícia que els tres partits majoritaris de la Cambra (i els dos que formen el Govern) hagin aconseguit un pacte. Ho és més a Catalunya, on fins i tot no fa gaire un acord entre una formació independentista i el PSC era percebut gairebé com una traïció no se sap massa bé a qui ni a què. La ruptura dels blocs (també en els Pressupostos, gràcies al suport dels comuns) és un dels brots verds més esperançadors que deixa la política catalana aquest 2021.

Com passa en pactes d’aquesta naturalesa, al consens s’arriba acceptant nomenaments que no són de vegades plats fàcils de pair. Però l’exercici de responsabilitat ha de ser prioritari quan es tracta d’òrgans institucionals, tot i que impliqui que l’alineació de nomenaments sigui desigual i, en alguns casos, discutible. La renovació dels òrgans i la ruptura dels blocs compensa aquests legítims peròs. Aquests nomenaments són un pas cap a la recuperació de la normalitat política.