Nadal Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El regal del temps
Proposo una cosa gairebé revolucionària: no omplir-se l’agenda
Aquest Nadal, les cartes als Reis Mags estaran plenes d’una petició encoberta. Temps. Això que mai volem perdre, que ens falta sempre. L’única opció que contemplem és optimitzar-lo. Fins i tot guanyar-ne. Perquè se’ns escorre entre els dits i una altra vegada és final de desembre, una altra vegada són festes i de nou l’any ha anat a parar qui sap on. Una sensació accentuada per a molts per la pandèmia, que ha posat en pausa les vides fins a un punt en què semblaria que aquests dos anys són només un parèntesi, un incís. Només que no esclareix gaire i ho complica tot.
Per això ens llancem a demanar als Reis coses que ens permetin estalviar temps. Un robot de cuina que cuini. Un robot aspirador que netegi. Un patinet que ens porti. Això era el futur, ¿no? La mecanització de tot. El que els llibres i les pel·lícules no ens havien explicat era que un dels principals motius d’aquests avenços és que no arribàvem a res, que la vida no ens donava per a més.
Entretots
Tampoc és estrany que als amics invisibles que se celebren aquestes setmanes, un amic regali temps a un altre. Temps junts. Per compartir. Per coincidir. Perquè en el dia a dia, això és difícil. En aquestes vides amb horari d’oficina i jornada partida –això, els que tenen sort i no treballen en comerços o en llocs de treball sense jornada clara o doblen torns per arribar a final de mes– molts senten que les responsabilitats de la vida adulta, les amistats, la família o les aficions no encaixen, no quadren, cosa que provoca frustració.
Volem temps. Però quan en tinguem, caldrà saber què fer-ne. Proposo una cosa gairebé revolucionària: no omplir-se l’agenda. No tornar a no tenir temps. Utilitzar-lo, almenys de tant en tant, per parar un moment. Dos. Tres. Aturar-lo. Autoenganyar-se i que sembli que no està passant realment. No fer absolutament res. Avorrir-se. Notar el degoteig de minuts. Que no torni a acabar-se el dia sense saber com. No encadenar tasques. Saber que existeix realment i que no només passa volant el nostre bé més preuat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
