Algunes reflexions sobre el 2021

En primer lloc, s’ha constatat la ineficàcia de combatre problemes globals amb enfocaments nacionals o, fins i tot, regionals. Ho veiem diàriament en la lluita contra l’escalfament global de l’atmosfera, la pandèmia de la covid-19 i les grans migracions, perquè ni el CO2 ni el virus entenen de fronteres i els filats no aturen la desesperació. L’esforç científic global admirable fet amb les vacunes no s’ha traslladat a una concertació entre governs.

En segon lloc, les desigualtats al món han continuat creixent, agreujades per la crisi que ha portat la pandèmia: contracció econòmica, atur, cadenes de subministraments fetes malbé, menys turisme, etc. El resultat és més incertesa i més frustració entre els qui vivim en sistemes polítics que prediquen la igualtat, però que topen amb una economia que fomenta la desigualtat, que també passa entre els països amb múscul financer per combatre la pandèmia i els que no el tenen. D’allà venen els populismes.

La tercera consideració és que aquest ha sigut un any de ceguesa egoista. Els països rics atresorem bovines i ens donem dosis de reforç mentre els països pobres encara no han vacunat gairebé ningú amb la primera dosi. Egoista i estúpid, perquè el 2020 l’economia es va contraure un 3,5% quan el cost de vacunar el 70% de la humanitat és inferior a l’1% del PIB mundial (80 bilions de dòlars). I, a més, s’evitarien mutacions i rebrots del virus com passa amb l’òmicron, nascut a Sud-àfrica i que s’estén veloçment per tot el món.

La quarta reflexió és que ser digne d’admiració no és fàcil. La imatge dels Estats Units ha decaigut al món, que ja no són ni la llum a sobre del turó ni els de Benvingut Mr. Marshall. Al mal que va fer Donald Trump esborrant la separació de poders, excitant les tensions racials i sembrant la desconfiança entre els amics i la malvolença entre els enemics, s’hi han sumat l’atac penós al Capitoli, seu de la democràcia, i la retirada desastrosa de l’Afganistan. I això té conseqüències.

En cinquè lloc, ha disminuït l’afecte per la democràcia al món, de què els EUA han sigut paladins des de fa un segle. Ho diuen els informes anuals de Freedom House que constaten l’augment dels sistemes autoritaris i no lliberals. És una notícia pèssima que esvalota la Xina i Rússia, que ofereixen un model alternatiu i autoritari de governança global, en pugna amb el model liberal que encapçalen els EUA i que ens ha regit fins ara.

La sisena consideració és que la Xina i Rússia estan crescudes i comparteixen la convicció que els EUA els assetgen i els impedeixen ocupar el lloc que la història, l’ambició i l’economia els haurien d’atorgar en la geopolítica mundial. I combinen aquesta victimització amb el convenciment que Occident en general i els EUA, en particular, estan en un declivi inexorable i han perdut la voluntat de lluitar i això és molt greu, perquè podria portar-los a cometre errors greus a Taiwan o a Ucraïna.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, a Espanya, durant 2021 ha crescut l’enviliment polític (altres de més fins diuen ‘polarització’), amb un Govern feble i dividit, amb pocs principis, afirmat per partits perifèrics que el que volen és que l’invent no funcioni, i amb una oposició sense nord que busca el seu lloc, no ho troba i en comptes de donar un cop de mà en un moment d’emergència es dedica a posar pals a les rodes. No hi ha projecte de país ni a l’esquerra ni a la dreta i, com a resultat, el tacticisme barat (i de vegades ordinari) domina la nostra pobra escena política. A Brussel·les ens troben a faltar, a les Amèriques perdem posicions, el Magrib se’ns puja a les barbes i sembla que no existim per a Washington. El resultat és que Espanya continua perdent pes internacional i això és molt dolent per als nostres interessos.

Em temo que m’he quedat sense espai. Els desitjo un bon Nadal i els suggereixo que completin aquestes idees afegint vostès les que els semblin oportunes.