¿Un nou nosaltres?

Donat que la malaltia demana aïllament, ¿podria ser que més enllà de les bombolles que intentem traçar i protegir puguem parlar de nous 'nosaltres'? Les bombolles són fràgils i transparents, deixen veure el que som a qui vulgui mirar.

Des del Razzmatazz a la masia de Montràs, la mateixa sensació de pretendre crear un 'nosaltres' sense que t’importin els altres. Les mesures de prevenció i la vacunació són les úniques defenses amb què comptem. Autoresponsabilitat i consciència social amb el sistema sanitari col·lapsat perquè plou sobre mullat.

El desconcert d’algunes mesures, les contradiccions, les diferències de criteri segons les comunitats autònomes o els països no ajuden a configurar 'nosaltres' segurs i les bajanades d’alguns (i)rresponsables polítics tampoc. Ens hem queixat amb raó que el pes de la responsabilitat queia massa sobre les nostres espatlles i que en els gairebé dos anys que portem el funcionament d’algunes estructures no havien millorat gaire. Però la queixa tampoc no ens traurà d’on som si no l’acompanyem de la màxima exigència personal i consciència col·lectiva.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tenim experiències de nosaltres al costat i és cosa nostra de participar-hi. Els 'nosaltres' dels anys prepandèmia eren un tràfec de regals i cadires per celebrar els àpats plegats. Enguany hem vist molt més silenci i tàpers de socors, però el nosaltres és el mateix. El nosaltres de Nadal són els sopars de Sant Egidi, són la quotidianitat de Santa Anna i tants llocs sense nom.

Jo vull el nosaltres de Desmond Tutu (i de pas la seva alegria). No vull renunciar als nosaltres més difícils. Que tinguem un nou nosaltres el 2022.