Edward O. Wilson: L’autèntic ‘Ant-Man’

27 desembre del 2021. Stone Town, també a Tanzània. Els WhatsApp i un tuit de Jaume Claret confirmaven la pèrdua d’un altre gran naturalista i darwinista: el sociobiòleg Edward O. Wilson. Havia mort el dia anterior, als 92 anys.

Avui he comunicat la trista notícia a les seves grans companyes i aliades d’aventures: les formigues. En efecte, de prospecció pel bosc de Jozani –a la recerca del còlob vermell endèmic de Zanzíbar– el destí ha volgut que, al meu camí, es creués una interminable columna de ‘safari-ants’ (formigues viatgeres). Amb molta cura de no aixafar-ne cap –i amb la mateixa cura perquè no pugessin pels camals dels pantalons– les he observat de prop. Em fascinen i he intentat emular el savi nascut a Birmingham, Alabama (Estats Units). Wilson, entre moltes altres fites en el camp de la ciència, va plantejar, va defensar i va demostrar que les formigues es comuniquen. Per a alguns podria semblar un acudit, però no ho és. Els éssers humans no som els únics animals amb capacitats biològiques per a la comunicació; a més de l’aparell fonador i un cervell capaços d’articular llenguatge entre humanoides, també existeixen les feromones de les formigues: la comunicació química. Però, igual que va costar acceptar la teoria de la selecció natural de Wallace i Darwin, la simbiogènesi de Lynn Margulis o les cultures ximpanzés de Sabater Pi, les idees d’Edward O. Wilson moltes vegades van ser atacades des de l’acadèmia més inamovible. Per exemple, entre els seus propis col·legues, no sempre va agradar la introducció del terme sociobiologia. Tot i que Darwin ja havia tingut en consideració la conducta animal, Wilson va tenir un paper clau en la introducció de l’etologia (la investigació del comportament des d’una perspectiva científica) a les facultats de biologia.

Precisament, el seu llibre ‘Sociobiologia. La nueva síntesis’ (1975) es convertiria –ho segueix sent– en un manual de referència obligat per a qualsevol persona que volgués endinsar-se en l’estudi de les ciències naturals. En aquest sentit, a més de premiat professor a Harvard, i com en les millors societats de formigues, Wilson va ser un comunicador extraordinari. Ens agradaria destacar una selecció de títols: ‘Génesis’, ‘Cartes a un jove científic’, ‘El sentido de la existencia humana’, ‘La conquista social de la Tierra’, ‘Biofilia’, ‘Los orígenes de la creatividad humana’, ‘Medio planeta’, etc. Hi descobrim el científic i el ciutadà preocupat per la conservació de la biodiversitat i el futur de l’‘Homo sapiens’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I quan semblava que Wilson ja ho havia donat tot, fins i tot sobre les formigues (genial el seu ‘Viatge a les formigues’, juntament amb Bert Holldobler), van aparèixer Carmen Esteban i Raquel Reguera de Crítica. Les dues editores em van regalar un valuós privilegi: llegir el nou manuscrit del sociobiòleg que tant ens ha inspirat. Ni més ni menys que ‘Tales from the Ant World’. A punt de volar rumb al Kilimanjaro, he recuperat l’arxiu amb el meu informe editorial: «El llibre és una espècie d’obra colofó per part de Wilson: una oda a les formigues i el moment de fer repàs a tota una vida» (27 d’agost, 2020). Al febrer, per fi, arribarà a les llibreries: ‘Historias del mundo de las hormigas’. 

El més important és que, gràcies a Edward O. Wilson, una legió de formigues –sobretot les molt joves– vol continuar construint un formiguer millor en aquest planeta. Desitgen estudiar, investigar, divulgar i conservar. Sens dubte, marca Wilson.