L’‘annus horribilis’ de Pablo Casado

Notícies relacionades

El plàtan més car del món

Cas Ábalos: ¿tsunami Aldama?

No ha sigut un bon any per a Casado. Al dilema que li presenta l’estireganyosa persistència d’una formació política a la seva dreta –una cosa nova en la tradició dels conservadors espanyols–, s’han sumat els desafiaments d’Isabel Díaz Ayuso i Cayetana Álvarez de Toledo. La primera ha qüestionat l’aparell del partit. La segona ha posat en dubte la seva condició de líder. Amb Ayuso, a Casado li ha passat com amb Vox. Ho ha intentat tot, sense resultats. Va començar l’any donant suport a la catastròfica gestió que va fer la presidenta del temporal de neu que va paralitzar Madrid, sense que aquesta li ho agraís, i va acabar el 2021 enredat en una enèsima baralla pels sopars de nadal del partit que Ayuso volia celebrar per molt que l’òmicron tingués la sanitat madrilenya col·lapsada. Mal assumpte per a un polític que aspira a ser president del Govern i es mostra incapaç de posar en cintura qui s’empara en la ideologia de la llibertat per desafiar-lo cada dia des dels mitjans. Una actitud que la duquessa de Toledo va qualificar de «queda-bé amb pors» al llibre immisericordiós que va publicar entrada la tardor. Per molt que digués que l’havia escrit perquè Casado arribés a la Moncloa –una cosa que Ayuso també repeteix cada vegada que critica la direcció del PP–, Álvarez de Toledo va burxar on més li dol a Casado: la seva dificultat per definir una estratègia, per no fer batzegades entre les picades d’ullet al centre i les excentricitats populistes.

Per si no fos prou, l’any va acabar per a Casado amb una reprimenda del president de la Xunta, el baró amb més predicament dins del PP. Alberto Núñez Feijóo li va demanar la «serenitat» i l’«assossec» que reclamen molts líders perifèrics del partit, alarmats per la crispació política i per la tensió persistent entre la direcció del partit i Díaz Ayuso. Temen que l’ambient irrespirable de la política madrilenya pot afectar les seves pròpies expectatives i exigeixen un retorn a la política més centrista que Casado va exhibir al principi del 2021. ¿Li farà cas el líder del PP, o seguirà presoner dels desafiaments d’Ayuso, de les pulles d’Álvarez de Toledo i de les recomanacions perdonavides de José María Aznar, que el va instar a decidir «on vols ser i què vols fer», en la convenció nacional del PP. Sense utilitzar el to eixut d’Álvarez de Toledo, Aznar insistia d’aquesta manera en la idea d’un Casado zigzaguejant, que va començar l’any desafiant Santiago Abascal i va acabar l’exercici competint amb ell en fanfarroneries. ¿Quin dels dos Casados s’imposarà el 2022? Les pors a què es va referir Álvarez de Toledo fan difícil predir-ho. El més probable és que segueixi ostatge del clima polític que regna a Madrid. La previsible victòria del PP a les autonòmiques de Castella Lleó i a les andaluses, si hi hagués avenç, pot crear un miratge, perquè es deuran més a la desaparició de Ciutadans que a una retallada de Vox, que segueix a l’alça en els sondejos. I quan les presidencials estiguin per caure, Casado ja no podrà continuar fent batzegades. Haurà de decidir amb quina estratègia aspira a arribar a la Moncloa.