Relat cru Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Dopesick’: una mentida letal
En la minisèrie sobre l’epidèmia d’opioides que assola els EUA, descobrim els horrors d’una realitat que no érem capaços d’imaginar
De vegades fa falta una obra de ficció perquè la veritat s’aconsegueixi alçar per sobre del soroll d’un món que no para quiet, en un frenètic existir que ens deixa exhaustos. Correm d’un costat a l’altre intentant comprendre la realitat més immediata, aspirant a comprendre veritats més enllà de l’imminent, però ensopegant amb les limitacions del dia a dia. La veritat es perd entre els coixins del sofà i abraçar la certesa que, de vegades, no podem fer-ho tot sols i necessitem consumir els productes creats per altres, periodistes o artistes, traductors de realitat, en una multiplicitat de formats que ens mantinguin atents, enganxats a l’aventura de descobrir coses noves en lloc de quedar-me adormit després de treballar. Esmicolant els fets, ordenant el pas del temps en píndoles de menys d’una hora i dosificant la informació en forma de capítols i, setmana rere setmana, allà serem, descobrint que ens faltava imaginació per conèixer el món tal com és en realitat.
‘Dopesick’ és una minisèrie basada en el llibre ‘Dopesick: dealers, doctors and the drug company that addicted America’ escrit per Beth Macy, periodista i escriptora nord-americana, dirigida per Danny Strong i desenvolupada originalment per a Hulu, ara també disponible al catàleg de Disney+. En ella, trobem una esquinçadora narració de l’origen de l’epidèmia d’opioides que assola els Estats Units durant més de 20 anys. Veiem, horroritzats, com una empresa, Purdue Pharma, aconsegueix ‘piratejar’ el sistema de salut nord-americà i comercialitzar OxyContin, una substància opioide altament addictiva, per al tractament de tota mena de dolor. Sota el pretext que no han trobat més d’un 1% d’addicció en les proves internes que han fet abans de treure el medicament, comencen una agressiva campanya promocional a nivell nacional, entrenant venedors amb informació esbiaixada o directament falsa sobre el medicament amb la missió de convèncer doctors i centres metges que OxyContin és la millor opció per al tractament del dolor.
Entretots
Amb un elenc exquisit, entre els quals trobem Michael Keaton, Rosario Dawson i Kaitlyn Denver, que ja va impressionar en la sèrie de Netflix ‘Créeme’, ‘Dopesick’ ens esgarrapa l’ànima amb una epidèmia mortífera que va començar a finals dels 90 i que encara avui continua segant milers de vides a l’any als Estats Units. Les complicades dinàmiques socials entre pacients, metges i hospitals queden entrellaçades en un nus escorredor que estreny el coll d’una societat que cau víctima dels interessos d’un tità farmacèutic insaciable. ‘Dopesick’ et deixa mut. Les paraules es panseixen a mig embastar segons anem descobrint els horrors d’una realitat que no érem capaços d’imaginar. I és que de vegades fa falta un exercici d’imaginació perquè una veritat aconsegueixi arribar a la seva màxima expressió, perquè no se’ns escapi el terror que darrere d’una història sempre hi ha un protagonista que no sempre té la sort de poder explicar la seva versió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
