Horitzó Europa

Enfortir tots els mecanismes de prevenció i alerta ens portarà algunes transformacions profundes, si volem que Europa continuï sent un espai de benestar comú i de defensa de drets i valors universals. La primera és, sens dubte, la crisi imminent del canvi climàtic. La veu dels científics és tan crítica com nítida: arribem molt tard per frenar-lo, però podem encara combatre’l i evitar el desastre.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els nostres models de producció i consum són nocius. Els canvis necessaris no són fàcils, però no hi ha alternativa. Els fons Next Generation, el pilar financer de la Unió Europea per als pròxims anys ja destina gairebé un terç dels recursos a promoure la transició verda. Juntament amb la transformació digital, l’altre gran repte del nostre model productiu, el canvi que ve té l’envergadura del que va ser la revolució industrial. Fan falta polítiques laborals i fiscals per no deixar ningú enrere. Alhora haurà de venir gent de fora, per la qual cosa s’ha de treballar en un marc d’immigració, més enllà de la demagògia criminal cap als més vulnerables, que doni sentit a la integració i el progrés. 

L’actual clima de polarització no hi ajuda. Els populismes amenacen l’espai comú i aprofiten tots els reptes anteriors, des de la pandèmia a la immigració, per alimentar un missatge apocalíptic. Hi ha nous moviments radicals a esquerra i dreta, no obstant és la ultradreta i els moviments ultranacionalistes els que avancen més i plantegen una amenaça real, paral·lela a la que té lloc als Estats Units. No hi ha solucions nacionals per a tots aquests reptes. Europa és el camí, ara com ara l’únic horitzó possible.