Aspectes crítics de la nova reforma laboral

España és un dels Estats amb una normativa laboral de les més rígides dels països desenvolupats.

La reforma laboral de l’any 2012 va introduir una sèrie de mecanismes flexibilitzadors de les Relacions Laborals que va aconseguir evitar la destrucció de nombrosos llocs de treball, la reducció significativa de l’atur i la creació de milions de nous llocs de feina, quan ens trobàvem en una situació crítica derivada de la crisi econòmica i problemes estructurals de la nostra normativa laboral.

En un món globalitzat i amb mercats, productes i sistemes productius en canvi permanent, les empreses requereixen marcs normatius àgils i flexibles que permetin la seva capacitat d’adaptació per garantir la seva supervivència i ser competitives.

Ara, s’ha plantejat una Reforma que comporta retrocedir respecte a determinats mecanismes que han esdevingut positius per a l’ocupació.

Des de Foment compartim l’objectiu de reduir les elevades taxes de temporalitat, però no que la forma d’assolir-ho sigui penalitzant la contractació temporal en supòsits legítims i necessaris, tant per la via de la supressió o limitació de casuístiques necessàries, com per la inclusió d’una sèrie d’injustos sobrecostos empresarials i l’agreujament de sancions, en lloc d’incentivar la contractació indefinida amb més flexibilitat i menys costos.

D’altra banda, s’incorporen modificacions en figures com el contracte fixe- discontinu o la subcontractació que, en els termes previstos en la nova normativa, poden comportar increments de costos per a les empreses i sectors que els utilitzen.

En relació als ertos, es tracta d’una figura clau i positiva per superar situacions empresarials delicades i evitar la destrucció de llocs de treball, encara que en la nova normativa s’ha perdut l’oportunitat d’introduir les eines que dotin de major flexibilitat a la gestió d’aquestes situacions i, alhora, és contraproduent la introducció d’una sèrie de restriccions al poder de direcció empresarial i d’intervencionisme de l’Administració Pública que s’incorporen al RDL 32/2021.

En matèria de negociació col•lectiva, d’una banda, la supressió de la prioritat aplicativa del conveni d’empresa respecte a l’àmbit salarial, comportarà que l’aplicació d’aquest mecanisme sigui inoperatiu o ineficaç per nombroses empreses. D’altra banda, el retorn a la ultraactivitat indefinida és especialment perjudicial per a les empreses, ja que una part negociadora podrà mantenir indefinidament condicions laborals i salarials obsoletes, inassumibles o inadaptades a cada conjuntura empresarial, paralitzant part de la negociació col•lectiva i impedint l’actualització dels seus continguts.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En conseqüència, s’impedeix, l’opció que els convenis col•lectius expirin quan no tinguin raó de ser, no existeixin interlocutors, o simplement caduquin en us de la seva naturalesa contractual.

No es pot obviar que el plantejament inicial del Govern i dels sindicats proposava encara més elements retrògrads i perjudicials des de la perspectiva empresarial, però analitzant el resultat final de la Reforma, s’ha de concloure que es tracta d’una reforma desequilibrada, que suprimeix una sèrie de mecanismes de flexibilitat positius per a les empreses, incrementa els costos empresarials, potencia l’intervencionisme sindical i on s’ha perdut una oportunitat per flexibilitzar i modernitzar les nostres relacions laborals.