Un acord clau per construir un nou contracte social

Molt s’ha escrit ja sobre l’acord de la reforma laboral pactada entre els agents socials i el govern de l’Estat. Defensors i detractors a la construcció d’un relat polític en una qüestió que afecta a bases electorals amplies, milions de treballadors i treballadores. 

Una cosa ha quedat clara, la importància del factor treball segueix ocupant el centre del tauler polític, i no per qüestió d’onades mediàtiques, sinó perquè és cabdal pel desenvolupament dels models econòmics i socials i determinant per establir els equilibris entre la creació i el repartiment de la riquesa.

Però a més del relat, vull aterrar sobre mesures que canvien radicalment el model laboral imposat a la crisi de la gran depressió i que ha devaluat com mai a la democràcia les condicions laborals al país.

Es transforma profundament el model de contractació, actuant per limitar els efectes de la temporalitat en un país que porta dècades abusant del seus ús fraudulent gràcies a la laxitud en la determinació de les causes per justificar la temporalitat. Aquest acord és més exigent amb la justificació del contracte, redueix els models i durades de la temporalitat i millora els drets de contractes com el fix discontinu o el de formació. També és més exigent amb el compliment de la norma incrementant el caràcter sancionador del frau. Una aposta clara per acabar amb un mercat de treball anòmal a l’entorn de la UE que tantes vegades ens ha cridat l’atenció, sobre tot en els cicles de crisi on la destrucció de l’ocupació a Espanya era molt més elevada que a la resta de països, degut a l’alta temporalitat.

Es recupera poder de negociació pels treballadors i treballadores, recuperant la ultra activitat dels convenis acabant amb la guillotina de la finalització de la vigència de les condicions pactades, que ha suposat en els darrers anys un factor de pressió a la baixa en les condicions laborals. També es recupera la prevalença del conveni sectorial evitant la devaluació salarial amb la creació de convenis d’empresa “fantasmes” i multiserveis que han precaritzat per la subcontractació, i baixant salaris com a la darrera època on els treballadors han reduït el seu salari més de 6 punts de mitjana. La recuperació del poder adquisitiu a més d’un factor de justícia social és un instrument per millorar la demanda interna, equilibrar la balança comercial i impulsar una recuperació econòmica més sòlida i equilibrada, millorant el ingressos de les administracions publiques per fer front als reptes que la pandèmia imposa, com és la millora dels serveis públics.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

S’estableix una alternativa als acomiadaments, amb la creació del mecanisme RED, un sistema de reducció i suspensió de jornades a les empreses que es veuen afectades per transformacions als seus sectors o per circumstàncies cícliques, que adapta les condicions de suport que els ertos covid han tingut a la pandèmia i que s’han mostrat la millor eina per mantenir més de tres milions de llocs de treball.

En definitiva, un acord que suposa una profunda transformació del mercat de treball, que mira endavant encarant els canvis profunds que s’estan produint al model productiu i ofereix una alternativa al jovent en un mon del treball amb equilibris i més poder sindical per enfortir la cartera de drets col•lectius de la classe treballadora.