Alguns reptes per al 2022

El 2021 ha estat dominat, com el 2020, per la pandèmia i ha ocasionat milions de contagis, centenars de milers de morts i una escandalosa divisió entre els països rics i amb vacunes i els països pobres sense accés a l’únic mecanisme de prevenció. A casa nostra hem immunitzat gairebé tota la població en molt poc temps i sense gairebé negacionistes, però la sisena onada, quan ja somiàvem amb el control i la disminució del virus, està col·lapsant de nou el sistema sanitari d’assistència primària, provocant moltíssimes baixes laborals i tancaments de serveis, disminuint el turisme que havia iniciat la plena recuperació i, sobretot, generant un immens desànim en tothom.

Tenim, doncs, des de fa dos anys un problema molt greu per resoldre i ningú pot garantir que s’acabarà aviat si no es vacuna tota la humanitat. Caldran, a més, diverses millores i actuacions coordinades entre cadascun dels estats, ja que la realitat ens mostra fins a quin punt no aprenem de l’experiència viscuda i saltem de la salut a l’economia i viceversa sense donar explicacions raonables. Aquest és, almenys per mi, el repte més important de l’any vinent, i cal recordar que s’ha d’abordar a escala mundial per aconseguir la solució.

A mitjans de l’any passat es va iniciar un increment del preu de l’energia que encara ara la immensa majoria de la ciutadania no entén ni sap a què es deu. Aquest encariment ha suposat una important pujada d’altres productes com la gasolina, els transports, l’alimentació bàsica i una inflació que feia molts anys que no vivíem. Ni en vam ser advertits ni hem escoltat o llegit informacions oficials que ens aclareixin l’origen, el desenvolupament i el previsible final d’aquesta greu alteració de costos energètics, ni podem intuir com ens afectarà la durada. Mentre al Congrés dels Diputats assistim a una vergonyosa reiteració d’insults en les sessions de control del Govern a partir de qüestions de menor transcendència, no ens consta cap proposta sòlida de l’oposició ni cap projecte governamental que afronti el conflicte tant en l’àmbit estatal com en l’europeu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Últimament s’ha posat en relleu que el conflicte d’Ucraïna i Rússia afecta la provisió de gas natural i el cost de l’electricitat, però tampoc se’ns diu com Europa pensa actuar ni quina és la nostra visió del problema. Almenys sí que hem manifestat la nostra oposició a la idea europea de considerar l’energia nuclear i la del gas com energies verdes. Però no és clar si el pla europeu tirarà endavant i hi haurà més confusió sobre les energies renovables que requereixen un esforç inversor al nostre país. De moment a Espanya no es gaire ràpid i a Catalunya menys. És un gran repte nacional i europeu que l’energia estigui controlada, que no contribueixi a la inflació i que no incrementi les desigualtats socials.

Aquest seria el tercer gran repte de l’any 2022. Ja fa temps, en efecte, que la diferència entre els sectors més rics i els més pobres als països del primer món està creixent i que la immensa fortuna de la gent més rica va augmentant mentre el nombre de persones pobres no para de pujar. La pandèmia també ha contribuït a radicalitzar la situació: més riquesa entre els rics i més pobresa entre els pobres, que en són molts i molts més. És necessari, doncs, posar l’accent en la millora de les condicions de vida de la població més dèbil garantint dos drets constitucionals molt insuficientment aplicats: el dret a la feina i el dret a la vivenda. Quant al primer, l’acord entre Govern central, empresaris i sindicats, pendent encara de la seva ratificació al Congrés i que s’hauria d’accelerar, és una bona via d’avenç, però serà imprescindible continuar esforçant-se per disminuir les elevades xifres d’atur que ens situen a la cua d’Europa. Quant a la vivenda, és més que urgent disposar d’una xarxa suficient de lloguer social. Pandèmia, energia i igualtat social són alguns dels reptes de l’any vinent. La solució no és fàcil, però l’esforç és imprescindible.