L’Ayuso del sud

Hi contribueix la seva baraca. L’últim és que s’hagin convocat eleccions a Castella i Lleó i que Isabel Díaz Ayuso continuï en la seva línia. Això últim és fonamental perquè que la premsa, en general, i molt especialment la de la capital, amb el seu paper traçador de la informació, es focalitzi en la lideressa provincial madrilenya relativitza tota la resta.

Moreno Bonilla és moderat en les seves maneres però rigorós en els seus objectius. Ha beneficiat fiscalment els poderosos, es dirigeix inexorablement cap a la privatització de la salut, empetiteix l’educació pública, afavoreix l’urbanisme sense control i no dubta si ha de posar en risc Donaña, o qualsevol altre punt sensible, per beneficiar els seus regants.

Mentrestant, Andalusia segueix en les seves xifres d’atur endèmiques, en la desindustrialització (la Junta ni tan sols va estar en els successos de Cadis), ni millora la relació amb el Govern d’Espanya per atraure les inversions i prioritats pressupostàries que permetin a Andalusia deixar de jugar el seu paper subordinat a Espanya.

Al davant, una esquerra en mil divisions i un PSOE el candidat del qual, Juan Espadas, no desperta passions, tot i que els seus esperen que, almenys, desperti els socialistes que es van quedar al llit per no votar Susana Díaz.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Andalusia va iniciar la primera experiència del trumpisme ibèric o neofeixisme, després, en altres territoris va ser pitjor, però Moreno Bonilla té el dubtós honor d’haver sigut el primer porter. 

Moreno Bonilla és un Ayuso amable, no atrabiliari. El seu missatge de Cap d’Any va ser en una taverna amb una canya; de Juan Espadas s’esperaria que fos en un ambulatori. Les eleccions seran aviat però ningú se n’adonarà.