Consumisme Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Rebaixes perpètues
Tot ens vol fer creure que tenim més raons que mai per consumir com bojos quan en realitat és al contrari
No sé què em passa, però enyoro les rebaixes. Vull dir les rebaixes d’abans, aquestes que obrien els informatius amb la imatge cada any, la cua de senyores que entren en estampida als grans magatzems per aconseguir les millors ofertes. La d’aquestes mateixes senyores que fiquen mà en una muntanya de jerseis a un preu imbatible. Perquè les rebaixes tenien rituals, però també mites: el més important era que les ofertes que valien la pena només s’aconseguien la primera setmana. Així que calia anar-hi aviat i trepitjar els talons a les senyores en estampida. Entre els rituals ineludibles també estava el de presumir del que s’havia comprat a les rebaixes. Autèntiques gangues, és clar, que generaven enveges profundes i enormes desconsols. Perduda l’oportunitat, calia esperar molt perquè tornés a arribar-ne una altra. En això també consistien les rebaixes: en seguir les dates exactes en què es produïen, dues vegades a l’any, i passar la resta del temps esperant que arribessin.
Entretots
Des de la irrupció dels ‘outlets’ i el ‘Black Friday’, tot és un embolic. Les rebaixes no s’acaben mai. O, el que és el mateix, n’hi ha a tot arreu, cada una amb la seva pròpia lògica i calendari. A qualsevol cantonada pot aparèixer una oportunitat. Tot és molt urgent (perquè les oportunitats solen venir acompanyades d’un compte enrere), però en realitat la urgència s’apaga aviat, en general quan ja has comprat alguna cosa que molt segurament no necessites. Les rebaixes de gener ens troben arruïnats per culpa de les ofertes de novembre. Això suposant que necessitem una cosa que encara no hàgim comprat.
Ara ningú espera a les rebaixes per comprar-se aquelles sabates o aquella cafetera, sinó que són les sabates i la cafetera les que surten a buscar-te cada dia, només perquè vas tenir la mala idea de marcar una casella autoritzant que t’enviessin informació d’«ofertes exclusives» sense sospitar que les ofertes i l’exclusivitat arribarien en forma de bombardeig diari. Tampoc podíem pensar que el ‘Black Friday’ ens atropellaria amb la força d’un tifó i que inclouria molt més que el divendres següent a Acció de Gràcies, entre altres coses perquè aquí no el celebrem i encara hi ha gent que no entén a què venen les ofertes. Tot ens vol fer creure que tenim més raons que mai per consumir com bojos quan en realitat és al contrari.
Em pregunto on seran les senyores de l’estampida d’abans. Potser també se senten nostàlgiques i han acudit als grans magatzems, fidels als seus costums de tota la vida. Potser també són addictes als ‘outlets’, les vendes exclusives, les ‘winter sales’ i, per descomptat, el ‘Black Friday’. O potser són a casa, clicant una vegada i una altra «afegir el carro», comprant compulsivament coses que no necessiten. Tot i que a mi m’agrada més imaginar-les gastant en coses útils a meitat de preu aquests diners que han reservat per a les rebaixes, com es feia abans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
