‘Un poquito de por favor’

Ara, ho sento molt (o no), sona buit, badoc i fins i tot innecessari que Joan Laporta, que encara no ha pagat un euro per Ferran Torres i que ni tan sols l’ha pogut inscriure (el primer gripau que s’ha empassat Mateu Alemany, que va dir que l’inscriuria abans de diumenge), pretengui posar por de la resta d’equips i ja no dic als galàctics de debò. De debò, allò de fitxar Erling Haaland ho arxivarem a la mateixa carpeta que la lona del Bernabéu, el fitxatge de Beckham i la renovació «després d’un asadito» de Messi, ¿oi?

El gran capità

Tampoc crec que vingui a tomb el pas de pit que el sempre mediàtic Gerard Piqué, no ho oblidem, capità i sant i senya d’aquest equip, ídol de la gent blaugrana després de la sortida de Messi, que no parla gaire bé d’ell, ha fet sobre els seus ingressos. Primer: que ensenyi el contracte i potser ens espantem com quan ‘El Mundo’ va mostrar el de Leo. Segon: ningú es creu que guanyi la meitat de Ferran Torres, que ha vingut (diuen) per 12 milions d’euros per temporada. Tercer: el que ens ha deixat veure, significa que guanya 12.761 euros al dia (nets), és a dir, més del que guanya un mileurista (i n’hi ha a milions) ¡a l’any! Es podria tapar una miqueta. I quart, com diu la locució llatina d’origen medieval: «Excusatio non petita, accusatio manifesta». La traducció literal és «excusa no demanada, acusació manifesta».

I jo, la veritat, que Laporta i Piqué es comportin així, mira, ho entenc, és el seu tarannà, però que Xavi s’enganxi a aquest tren quan té el sostre de vidre, tan fràgil com el del president i capità, em sembla estrany. Perquè, dins d’insuflar optimisme a la penya, dir que el Barça ha sigut superior a tots els equips amb els quals s’ha enfrontat «menys el Bayern», em sembla d’una sobrada innecessària a hores d’ara de la reconstrucció.

Sempre en conflictes

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Recordo les espifiades de Dimata i RDT en el miraculós Barça-Espanyol (1-0); recordo l’espifiada (més que pífia) de Seferovic en el Barça-Bénfica (0-0); la victòria 1-3 a Vila-real, en el qual Xavi va dir que no mereixien guanyar; el bany final del Betis al Camp Nou (0-1); el 2-2 d’El Sadar on el míster va elogiar els nens perquè estaven salvant l’equip; el miraculós gol de Nico en el 3-2 contra l’Elx; l’1-1 (contra 10) al Sánchez Pizjuan i, per acabar, la dues gran parades, en l’afegit, de Ter Stegen per salvar el 0-1 de Mallorca i l’1-1 d’aquesta ahir a la nit a Granada.

Repeteixo, que Laporta i Piqué facin i diguin el que vulguin (com és normal en ells), però Xavi hauria de ser més realista, tot i que ara formi part del «camarot» del «presi».