Responsabilitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Gats feliços i a casa
Hem de vetllar per la felicitat de les nostres mascotes, però també per la seva vida i el seu benestar
Normalment al xat de Progat es parla de coses pràctiques, com l’alimentació i el manteniment de les colònies o com poder augmentar els fons per donar ajuda veterinària a algun felí que ho necessiti. No obstant, l’altre dia, una de les voluntàries va fer arribar les imatges d’una noia que, en una coneguda xarxa social, explicava que el seu gat havia sortit de casa, com sempre, però que aquesta vegada per poc havia mort atropellat i, de retruc, havia provocat un accident. Quan li van preguntar per què l’havia deixat sortir, la noia va contestar: “Prefereixo que el meu gat es mori abans però que hagi estat lliure i feliç”.
És indubtable que hem de vetllar per la felicitat dels nostres animals, però també per la seva vida i el seu benestar. De fet, és un deure que recullen les ordenances d’algunes ciutats com Sabadell.Viure en un pis en una ciutat, com la immensa majoria, i tenir gat implica assumir una sèrie de mesures no només per la seva seguretat, sinó també per la dels altres. Per exemple, haurem d’assegurar el balcó amb una xarxa protectora perquè a la nostra mascota no li agafi per fer el salt de l’àngel (els gats no conceben que poden ser en un vuitè, potser perquè en el fons saben que sempre cauen dempeus). A canvi, haurem d’equilibrar l’energia que no puguin gastar estant de farra d’altres maneres, com jugant amb ells.
A Progat, especialment en aquestes dates, en què hi ha més adopcions, sempre donen consells així perquè ells, com tantes altres associacions, són animalistes de debò, no dels que viuen en una mena de mons de Yupi on el principal és la llibertat per sobre del benestar i fins i tot de la vida dels animals. Al cap i a la fi, aquestes associacions no només alimenten els gats del carrer, sinó que també són, sovint, a qui recorren aquells que troben el cos d’un gat sense vida, amb collar però sense xip, com va passar recentment a Deltebre. Veuen la realitat felina sense filtres, i demanen molt poc: només que siguem responsables de les nostres mascotes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
