Un buit esmenable Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El cine espanyol necessita musicals originals
Hi ha públic i hi ha talent. L’únic que falta són productores que s’atreveixin a fer el pas
El 10 de gener es van entregar els Globus d’Or en una cerimònia a porta tancada. En aquesta edició, la pandèmia i les acusacions de corrupció i falta de diversitat a l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood (HFPA) van convertir la gala en l’edició més trista d’aquests guardons. Una nit freda i deslluïda conforme amb aquests temps pandèmics que ens tenen tan farts. Entre tots els premis em va fer especial il·lusió el de millor actor de comèdia o musical per a Andrew Garfield per ‘Tick Tick...Boom’. La pel·lícula és una joia produïda per Netflix que està basada en l’obra autobiogràfica de Jonathan Larson del mateix títol, originalment pensada com a monòleg rock. La dirigeix Lin Manel Miranda, el creador d’un dels millors musicals dels últims anys: ‘Hamilton’, que converteix un musical de petit format en una pel·lícula enorme. ‘Tick Tick... Boom’ no és una gran producció, és una pel·lícula amb bones cançons i una interpretació espectacular de qui al seu dia es va ficar en la pell de Spiderman, Andrew Garfield, que demana a crits l’Oscar a millor actor.
En cine, els musicals originals ni abunden ni són una cosa habitual. La majoria de pel·lícules musicals que han triomfat en els últims anys són adaptacions d’obres de teatre del mateix gènere: ‘Sweeney Todd’, dirigida per Tim Burton, ‘Els miserables’, per Tom Hooper i el recent ‘West Side Story’ de Spielberg, que es va emportar tres Globus d’Or: el de millor pel·lícula de comèdia o musical, el de millor actriu de comèdia o musical per a Rachel Zegler i el de millor actriu de repartiment per a Ariana DeBoss.
També se solen produir musicals que narren la vida d’un cantant o que utilitzen cançons d’un grup musical: ‘Yesterday’, ‘Rocketman’, ‘Bohemian Raspody’, etc. Les pel·lícules per a públic familiar, en canvi, no tenen cap por de l’originalitat. Fa anys que Disney produeix musicals originals amb un èxit inqüestionable. Diumenge, la seva última producció, ‘Encanto’, es va emportar el Globus d’Or a millor pel·lícula animada.
Notícies relacionadesEn el cine espanyol els musicals escassegen, i els pocs que hi ha són amb cançons ja existents: ‘El otro lado de la cama’ i la seva seqüela ‘Los dos lados de la cama’ en són exemples. En els últims anys destaquen ‘La llamada’, però, una vegada més, no és original, ja que és l’adaptació del musical que va donar a conèixer els Javis i que va triomfar durant anys a les taules madrilenyes. El 2020 es va estrenar ‘Explota, explota’, amb cançons de Rafaela Carrá. Però, i ¿el cine musical espanyol original? Dels últims anys recordo ‘Al costat de casa’, dirigida per Eduard Cortés i amb banda sonora de Sílvia Pérez Cruz, però això va ser el 2016 i des d’aleshores no em consta que s’hagi estrenat cap musical original.
El cine espanyol, com l’americà, també s’atreveix més amb els musicals familiars, tot i que se’n produeixen molt pocs. El 2019 es va estrenar ‘La gran aventura dels Lunnis i el llibre màgic’, amb banda sonora original de Vanesa Grande i cançons compostes entre d’altres per Guille Milkiway. Era una pel·lícula pensada per als més petits, i veient-la vaig pensar com de necessari era començar a crear i produir musicals originals per a públic adult. Bruno Oro hi brillava encarnant el brivall Crudo. I és que intèrprets talentosos que no tenen res a envejar als artistes de Hollywood, ens sobren. Com també abunden els músics que podrien firmar la banda sonora d’una pel·lícula musical espanyola i els guionistes i directors que farien realitat musicals de factura impecable. Llavors, ¿per què no es produeixen musicals espanyols originals? Contràriament al que pensen molts, un musical no ha de ser gran ni caríssim. Així que els diners ni deuen ni poden ser una excusa. Desconec el pressupost de ‘Tick Tick... Boom’, però un musical amb mida semblant es podria produir a Espanya sense problemes. El nostre cine necessita més musicals originals, i ara que disfruta d’una salut envejable és el moment de posar-s’hi. Si el públic espanyol va omplir les sales per veure ‘La La Land’, també ho podria fer per veure musicals creats aquí. Així que l’excusa que al públic no li interessen els musicals tampoc és vàlida. Hi ha públic i hi ha talent. L’únic que falta són productores que s’atreveixin a fer el pas.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
