La Tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Hi ha jutges a Austràlia
S’ha acusat els magistrats durant la pandèmia de voler fer de metges sent només juristes, quan del que s’ocupen és només d’observar si s’estan restringint indegudament els nostres drets fonamentals
Hi ha jutges a Austràlia. Això devia pensar amb alegria Novak Djokovic. Quina llàstima que la llegenda que dona títol a aquest article estigui inspirada en un desacord entre un humil moliner prussià i el rei Frederic II. En aquell procés, en ple segle XVIII hauria guanyat el moliner gràcies a un jutge. En aquest cas és al contrari. D’entrada ha vençut el poderós, és a dir, el tennista i la seva inexpugnable bombolla d’opulència.
Havent passat la malaltia de la covid-19, va decidir no vacunar-se. Djokovic havia obtingut un visat temporal per accedir al país i jugar un torneig de tennis. El tennista va arribar el 6 de gener de matinada i les autoritats de l’aeroport li van impedir l’entrada per no justificar que estava vacunat. Sent les 5.20 del matí, li van concedir un termini de 3 hores (fins a les 8.30 h) per presentar les seves al·legacions.
Però, pel que sembla, les esmentades autoritats no van tenir tanta paciència i van decidir requerir-li aquestes al·legacions menys d’una hora més tard, a les 6.14 h. Després d’això, les autoritats van cancel·lar el visat del tennista una hora i mitja més tard, a les 7.42 h. El mateix ministre de l’Interior va reconèixer en el procés judicial que aquest procediment havia sigut inadequat, i per això el tribunal, a través d’un dels seus jutges, anul·la la cancel·lació del visat i posa Djokovic immediatament en llibertat, establint el termini màxim de 30 minuts per fer operatiu l’alliberament.
Entretots
Rere la resolució no s’ha de veure un jutge antivacunes que simpatitza amb el tennista, però tampoc una anàlisi profundíssima del tema, malgrat que l’audiència va durar diverses hores. Per contra, el que podem veure és un exemple de conducta lleial del Ministeri envers els ciutadans; reconeix que un dels seus òrgans es va comportar indegudament al deixar incomprensiblement sense temps per defensar-se el ciutadà estranger, i en conseqüència no posa obstacles a la seva posada en llibertat, més enllà que recordi expressament que segons les lleis australianes (llei d’immigració de 1958), un altre ministeri, en aquest cas el d’Immigració, Ciutadania, Serveis Migratoris i Assumptes Multiculturals, pot expulsar el jugador pel mateix motiu que ja li va ser cancel·lat el visat, o bé per existència d’un interès públic a l’efecte, fet que portaria de nou a la seva revisió judicial. El marge d’apreciació del ministeri és ampli, i el que controlaria la justícia és que la decisió, dins d’aquest marge, no és arbitrària.
Al marge de com acabi el tema, que probablement, morbo a banda, no és tan important, l’interessant és observar de nou un jutge a l’ull de l’huracà arran d’aquesta pandèmia. Se’ls ha acusat moltes vegades de voler fer de metges sent només juristes, quan del que s’ocupen és només d’observar si s’estan restringint indegudament els nostres drets fonamentals, res més. Un pacient, en la seva relació individual amb el metge, pot decidir fer-li cas sense demanar-li explicacions o sense voler entendre les que li dona. És la seva salut i la de ningú més. Però quan les decisions dels metges impliquen tota la societat, aquesta fe és inacceptable i els metges han d’explicar-se de manera que tant els jutges com qualsevol ciutadà els puguem entendre. La justícia no demana cap altra cosa. I hi haurà vegades, certament, que per més que insisteixi un metge en la mesura, si no es vol explicar, no se li podrà fer cas. Tant de bo hagués concorregut més aquesta anàlisi judicial en aquesta pandèmia de tocs de queda, tancaments perimetrals, confinaments, horaris de sortida al carrer, ‘app’ radar-covid i mascaretes en exteriors i una infinitat de mesures inútils que han afligit la ciutadania, deslluint l’eficàcia i compliment de les que indubtablement sí que han servit.
Ara és possible que els jutges s’hagin de pronunciar sobre si és acceptable que un país posi restriccions d’entrada a estrangers basades en la vacunació. No són inèdites, però un element a tenir en compte serà que les vacunes de la covid de moment no són esterilitzants, és a dir, que no impedeixen els contagis. I, si és així, la mesura està més aviat basada en la saludable promoció de la vacunació que en la prevenció concreta del contagi. Tot això fa que el tema sigui més complex del que sembla. Caldrà esperar esdeveniments.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.