El virus ‘bumerang’

Les ciutats xineses van oferir-nos més tard mascaretes i epis, distribuïdors, coneixements, que vam agrair. La pandèmia va donar-nos la primera lliçó: la història és un seguit de fets d’anada i tornada, un espectacle de ‘bumerangs’. I la segona lliçó arribaria més tard: els estats, les ciutats i qualsevol comunitat som molt poc eficients en contenir soles fenòmens com el coronavirus.

Ara sortosament ja fa un any que s’han comercialitzat vacunes eficaces. Ho han fet companyies grans amb molt suport públic. La vacunació s’ha anat desplegant pel món. Però, compte, s’ha desplegat en forma d’‘apartheid vacunatiu’. Mentre a Europa anem per la tercera dosi i s’administra a infants, a l’Àfrica ni les veuen passar. Sanitaris exposats i gent vulnerable sense vacuna.

Els països centrals d’Occident i Orient estem aproximant-nos al 80% de persones vacunades. Si no s’arriba al 100% és per les qui voluntàriament no volen vacunar-se.

Als països asiàtics i llatinoamericans, amb retard, van aconseguint ràtios de vacunació importants. Alguns, després de patir centenars de milers de morts. Però allà a baix, a l’Àfrica, l’obstacle no només és la desconfiança cap a la vacunació, sinó sobre tot l’acaparament de les vacunes. Un tercer problema és una distribució en sistemes sanitaris molt febles, sense cadenes de fred. La vacunació al Senegal, d’on procedeix una important diàspora a Barcelona, està per sota de 6% amb pauta completa, segons Our World in Data.

Mentrestant, l’acaparament mundial de les vacunes, forçat per una mena de complex geopolitic-farmacèutic multipolar, converteix l’Àfrica en una zona infravacunada. Un absurd tant moral com epidemiològic. ¿El resultat? Un nou ‘bumerang’ en forma de nova soca de coronavirus, l’òmicron, una variant de nom infernal que està fent reconfinar, de nou, mig món. Era obvi que mantenir països sencers sense vacunar, més a l’Àfrica austral, amb la població deprimida immunològicament per la prevalença del VIH, significava el caldo de cultiu per al naixement d’una nova variant. Ja va passar amb la variant delta, el ‘bumerang’ indi. I tornarà a passar. La història és plena de ‘bumerangs’.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Per això, alguns actors no alineats, com ara els ajuntaments, les ONG... hem de prendre partit. ¿I què podem fer? Des de l’Ajuntament de Barcelona hem posat tota la nostra capacitat d’incidència internacional per exigir al Govern espanyol i a la UE l’alliberament temporal de les patents de les vacunes, per a que puguin ser reproduïdes a laboratoris del sud. En segon lloc, fem una crida a xarxes de governs locals a contribuir a la iniciativa de vacunació dels països empobrits, COVAX. Des de Barcelona acabem d’articular una ajuda de 315.000 € via Unicef per a desplegar sistemes de fred al Senegal que garanteixin la conservació de les vacunes a llocs on no hi ha electricitat amb energia solar, i d’informació local per fer front a les ‘fake news’.

El control de la pandèmia (com les migracions o l’emergència climàtica) són problemàtiques que els països per si sols mai seran capaços de resoldre, si no ho fan articulats globalment i sota principis de cooperació transnacional i justícia global. Quan es gestiona segons principis nacionalistes, populistes o de mercat, sigui sostenint sense excepcions el règim de les patents de les grans farmacèutiques com la UE o en format Trump, Ayuso o Bolsonaro, només podrem esperar un seguit de ‘bumerangs’ implacables.