Percepció corporal Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Martellades contra l’operació biquini
La pressió estètica afecta a tothom, és molt lucrativa per a uns quants i extremament nociva per a tantíssims
Entro a una botiga d’un centre comercial, veig una peça que m’agrada, m’emprovo una L, em va molt justa o directament petita. No tenen més talles. Surto de la botiga i em passa el mateix unes quantes vegades. Me n’afarto quan em veig lluitant per entrar a dins d’uns pantalons de pijama. He tingut tota la vida un cos normatiu. Això se sap perquè, quan no el tens, t’ho han fet saber molt sovint i des de ben petita. Em miro al mirall: si jo soc un dels extrems de l’espectre de cossos que contemplen les marques de roba, ¿quants cossos en queden fora? ¿Quin missatge estan rebent? ¿Per què les marques no volen vestir-los?
Molta gent aquest 2022 s’ha proposat fer dieta; emprendre aquest camí de penitència i gèlides rodanxes de pinya que ens portaran per fi "al cos desitjat", vehicle necessari per a "la vida desitjada". Recordo jugar amb dues amigues a mesurar-nos el diàmetre de la cintura amb una cinta mètrica de tela, i comprovar alleujada que jo no era la més "grassa". Teníem sis anys. La idea la vam treure d’un anunci de cereals que feien a la tele; un sol bri d’herba d’aquesta immensa praderia de missatges nocius que rebem al llarg de la nostra vida.
Contra tot aquest torrent de consignes, l’única defensa que es dona a criatures i joves són de l’estil "no et preocupis" o "tots els cossos són bonics": puntuals, verbals i en contradicció amb tota la resta d’informació rebuda per totes les vies possibles.
Mentrestant, l’augment de casos de trastorn de conducta alimentària (TCA) no s'atura i en situació de pandèmia s’agreuja especialment. L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, ACAB, va passar d’atendre 2.000 casos el 2019 a atendre’n més de 5.000 tant el 2020 com el 2021. Els ingressos hospitalaris han crescut un 20%: hi ha més casos i són més greus.
Entretots
Però la pressió estètica ens afecta a tothom. Una de les meves lectures més reveladores del 2021 va ser ‘Operació biquini’, de la Júlia Barceló, editat per Flamboyant i il·lustrat de manera meravellosa per la Camille Vannier: és un cant a la vida i a l’alegria i (¡per fi!) un escut útil, una ajuda real per començar a deconstruir. El mantra de ‘tots els cossos són bonics’ no ens aixopluga, però afirmar que ‘tots els cossos són vàlids’, independentment de la seva estètica, sí. ¿Quin sentit tindria valorar estèticament i comparar els nostres fetges? Ens permeten viure, que ho és tot. ¿Per què mortificar-nos perquè el nostre cos no és de determinada manera, en comptes de gaudir fent tot allò que ens permet fer? ¿Quan deixarem de fer esport per aconseguir un aspecte determinat, en comptes de buscar-hi diversió i salut? Si voleu saber més sobre neutralitat corporal, us recomano les entrevistes que ha fet la Júlia Barceló aquestes festes. Les trobareu al seu Instagram, compte de Twitter i iVoox.
La pressió estètica és molt lucrativa per a uns quants i extremament nociva per a tantíssims. Aquest 2022 podem girar la truita, llençar la bàscula i ser una mica més lliures.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
