Els algoritmes del desig

Vivim en una època en què triem poc, allò digital ha inundat les nostres vides a través d'anuncis personalitzats i generació de necessitats sobreres. Els nostres estils de vida depenen d'una de les dictadures més perfectes del món: els algoritmes. I les relacions sexoafectives no se'n salven.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Llegint Duportail me n'adono que la gravetat d'aquestes aplicacions no és només trobar-hi certa indigència emocional o egos adolorits camuflats amb fotos perfectes, és tota la maquinària que les sosté. Quan regalem les nostres dades, el nostre temps i els nostres diners (amb les diverses opcions de pagament que proposen), no imaginem que hi ha tot un engranatge per decidir com i a qui desitgem. I com ho fan? Creen unes puntuacions que ens situen en un rànquing de desitjabilitat basat en dades visuals i, sobretot, demogràfiques, que no responen als nostres interessos, sinó als interessos del sistema imperant i de les pròpies empreses. Unes empreses que han augmentat en un 50% el seu volum de negoci durant la pandèmia, per cert.

Amb tal panorama, no és estrany que sociòlogues com Eva Illouz parlin de la fi de l'amor. El que és estrany i preocupant és que la inseguretat i la incertesa ontològiques ens aboquin a participar d'aquests formats i no a generar alternatives que ens aportin benestar real. I jo, què voleu que us digui, penso que si algú ha de triar per mi, que siguin les meves amigues. Aplicacions desinstal·lades i enviar article.